El temps s'ha convertit en el tresor més apreciat de les nostres vides. El bateg del teu cor corre al ritme de les agulles del rellotge a mesura que passen els segons, mentre les teves parpelles es tanquen cada petit cert temps. Cada dia ens passen milers de coses, ja sigui riure com si no existís el demà, o plorar desitjant que el demà no arribi mai. I totes aquestes coses que ens passen al llarg del dia, es mesuren en hores, minuts i segons. Però no sempre és així.
A vegades ens diuen una paraula que fa que els nostres sentits no reaccionin i el temps s'atura. A vegades sentim que les agulles del rellotge van a l'inrevés, o que es claven al nostre cor. A vegades desitjam tornar a sentir els records amb aquella persona tan especial, tornar a sentir les sensacions que et van fer feliç per un temps. Estar amb les persones que estimes al teu lloc preferit i desitjar aturar el temps per sentir que el que vius no és cap somni, que per fi estàs bé amb tu mateix i no atures de somriure.
És per aquest motiu, que m'encantaria controlar el temps. M'agradaria que hi hagués vint-i-cinc hores envers de vint-i-quatre, i que aquesta hora serveixi per somiar, per pensar, per plorar, per riure. Per escoltar música, per llegir, per escriure, per fer el que realment et fa feliç. Que serveixi per agrair a totes les persones que estan al teu costat, per dir totes les coses que mai t'has atrevit a dir per por a que et jutgin. Que serveixi per confessar totes les coses que sents a la persona que més estimes. Per tornar a sentir aquells moments, per valorar a la persona que tens al teu costat, per enyorar, per olorar la seva fragància. A partir d'ara, si algú diu que un dia es compon en vint-i-quatre hores diré: Però si en té vint-i-cinc! Encara ens queda temps per controlar el temps. Encara ens queda una hora per fer tot el que hem desitjat fer i no hem pogut.
Perquè aquesta hora ja existeix, i és quan estic amb tu.
