-Que t'agradaria sentir la història de la meva vida? Des que vaig néixer fins ara? Ho dius de debò? Bé doncs, prepara't.
Ara mateix no recordo l'edat que tenia, fregava els vint-i-vuit quan...o eren trenta? Bé, no importa això. El cas és que jo feia feina de pagès des de ben jovenet, i un dia qualsevol, com tots els altres, havia d'anar a vendre un parell de tomàtigues. Però llavors...la vaig veure. Vaig veure a la dona més preciosa que he vist mai, d'això si que me'n record, i mira que tenc mala memòria! Duia un vestit negre amb un capell a sobre, però el que més em va cridar l'atenció eren els seus ulls: Un color marró tan clar, que et pots veure el teu reflex, i uns cabells tan llargs com els teus. Tot d'una vaig pensar que aquell seria l'amor de la meva vida. Vaig sentir una cosa com...no ho sé explicar. Com si ens haguéssim conegut en una altra època molt llunyana, i en aquell instant ens tornéssim a veure, m'explic?
Desgraciadament, no vaig tornar a xerrar gaire estona amb ella perquè se'n havia d'anar amb la seva mare, així que la vaig esperar. Vaig esperar i vaig esperar, i vaig tornar en aquella botigueta a vendre les tomàtigues que li agradaven tant. Però no va tornar. Ben trist, i amb el cap acotat, vaig tornar al meu poble, a Banyalbufar. I saps a qui vaig veure? A la que avui en dia és i serà sempre la teva padrina, Àgueda.
En aquest món t'esperen rialles envoltades d'amics. T'esperen llàgrimes i la tristor. T'espera la infància, una etapa on es desconeix la indiferència. T'espera el teu primer suspens a matemàtiques, polítics hipòcrites que roben. T'espera la màgia de la primera abraçada i els estims convertits en llàgrimes inundant tants de coixins...però, saps que? Tot això no importa, perquè la teva felicitat t'agafarà de la mà quan menys t'ho esperis. I jo, encara que no et vegi, t'eixugaré les teves llàgrimes.
Si sóc sincer, no t'he contat tota la meva història, perquè encara que no m'hagis vist mai, tu sempre formaràs part de la meva vida. Sé que m'enroll massa, però l'únic que et deman és això: Lluita pel teu amor com vaig fer jo. I si creus que no hi ha cap manera, no deixis que et trenquin el cor i segueix endavant: escrivint, pintant, plorant, rient, esperant, però segueix. Sigues valenta, que el món mai aturarà de girar-diu dir l'avi que, encara que sempre diu que és fort, li cauen unes petites llàgrimes a les galtes.
Ara em toca eixugar-te a tu, avi.
