Mai us heu preguntat què és el que hagués passat si un instant de l'història d'aquest món hagués succeït d'una altre manera? Potser tot hagués estat més tràgic del que és ara, o potser tot hagués anat molt millor. Potser cap de nosaltres hagués nascut, i potser jo no estaria ara mateix escrivint això. O potser jo no m'hagués enamorat, i no hagués descobert el meu plaer a escriure.
Però la vida és massa curta per imaginar-se si el que hagués passat fa molt de temps hagués anat millor. La vida és massa curta per viure de records i del passat. Perquè, encara que no ho ens n'adonem, tot moment tràgic té sensacions positives.
Quan em sentia sola, sentia que no tenia a ningú. Sentia que el món me l'estava jugant, i que tot era una broma. Et necessitava. Et necessitava més que mai, però tu no podies estar amb mi de la mateixa manera que jo volia estar amb tu. Però tenia una cosa.
Una cançó.
Gràcies a aquella cançó jo no vaig autodestruir-me del tot. Aquella cançó era un antídot per a mi. I em feia sentir viva.
Però jo no me n'adonava. No me n'adonava de que no estava sola del tot, que tenia una cosa amb la que m'identificava.
Potser la vida sigui així. I si la vida són moments tràgics que tenen un moment positiu i no ens n'adonem fins més tard?
Em demano a mi mateixa, si envers de pensar tant amb les coses del passat i del futur, em concentraria més amb el que tenc.
Perquè el que tenc és meravellòs. El que tenc és una vida, és un amor, és una rialla i una mirada. El que tenc són ganes de viure cada vegada que pens que tu m'estimes, que per fi ho he aconseguit i tenc el que més he dessitjat. El que tenc és una angústia cada vegada que discutim i pens que et perdo. El que tenc és el fet de pensar sempre amb tu, i entregar-te el millor de mi, i cuidar-te, i fer-te riure cada vegada que estiguis malament. Que si plores vull que sigui d'alegria i mai de tristor. Que vull un sempre al teu costat. Vull seguir miran-te tots els dies de la meva vida i pensar que ets màgica. Vull besar-te cada dia i dir-te a cau d'orella que t'estim, i que vull estar amb tu cada dia. Vull valorar-te com mai ningú ha fet ni faria, perquè ets meravellosa, i et mereixes totes les coses bones d'aquest món.
No vull pensar més què és el hagués passat si les coses haguéssin estat diferents entre nosaltres dues. No vull pensar més amb totes les coses que ens han fet mal durant tant de temps. Vull pensar que ets amb mi, i que cada dia lluitam perque tot ens vagi bé. Vull viure del present i gaudir, i pensar amb tu. Perquè ets tu qui em manté dreta i em dóna ganes de viure.
Tot el que no vaig tenir ocasió de dir-te, t'ho dic ara.
T'estim, petita.
