Era estiu, però seguia fent fred perquè tu no hi eres. Ja estava farta de fingir que res em feia mal, que no m'afectava, però no podia traçar una línia recta que de tu em desconnectés.
Recordava lentament aquell moment; Tu descansant sobre el meu pit, i jo fent que dormia, quan en realitat t'observava. Et mirava tant...tant m'era si et mirava de reüll, d'esquena, a cara o inclús quan dormia. Et mirava. I no m'importava res més que els teus ulls. D'acord, ho admet; els teus ulls em llevaven la son, però a mi m'era indiferent.
''M'encanta sentir el teu cor''.
Vaig obrir els ulls bruscament, com si em despertés d'un malson. Només veia el cel blau i uns raigs de llum. Davall de l'aigua del mar sempre em sentia genial. És curiós el que pots arribar a sentir: des d'un xisclar de nens fins al batec del teu propi cor. Sembla estrany, però quan em submergia dins l'aigua sentia que estava separada de la realitat, com si existís un altre món allà dintre.
Cada diumenge anava a aquella platja per oblidar tots els problemes que acumulava durant tota la setmana. Era una cala petita, de pedra, gairebé sense arena però amb uns records que l'omplien. Sempre m'enduia l'aparell de música per acompanyar l'harmonia d'aquella brisa marina. Em feia sentir tant bé, la música. Estar allà era una barreja de sentiments agradables que formaven el meu interior, i el conduïen a una sensació de pau i tranquil·litat
En aquest món, la majoria de la gent utilitza la música per aïllar-se. Marginar els enganys, la tristor, la nostàlgia, els problemes...Utilitzen la música com si fos una mena de droga estranya que fa sentir millor, però que no és perjudicial. Bé doncs, jo no desconnect. Tot el contrari. Em connect a un món nou, on no hi ha problemes i tu m'estimes. Un món, on a la gent li agrada més acceptar la veritat que escoltar mentires.
Pot ser que per a mi, música significa estar davall de l'aigua.
Potser sigui sinònim de viure a un món nou.
Però m'arrisc a pensar, que música ets tu.
