Els contes d'en Richy

Contes novembre

Mascareta

Abans, quan ningú portava mascareta i hi havia covid, vaig entrar a una botiga amb la mascareta posada.

Em van fer fora de mala manera.

Ens contaminaràs a tots, deien.

Tens el virus, deien

Fora d'aquí, deien.

Jo no tenia el virus, però portava la mascareta per precaució.

El conte de la A a la Z

Aviat buscarem camins diürns. Esperarem ferms. Gambes hidratades i joiós krill. Libèl·lules mengen nèctar on poden. Quin raïm sublim. Telescopi, us vigilen. Walkman. Xop. York. Zoo.

El conte de la A a la Z (Versió llarga)

Es fa fosc i aviat, la meva família i jo, buscarem camins diürns. De moment estem atrapats, així que esperarem ferms. Gambes hidratades i joiós krill, és del poc menjar que hi ha aquí. Les libèl·lules mengen nèctar on poden. El meu fill ha portat raïm, el tenia dins la motxilla i no ho sabíem. Gràcies, fill. Quin raïm més sublim què m'has portat. Miro per un telescopi que he trobat. No veig res. Busco una moneda, en trobo una a la butxaca esquerra de la meva jaqueta. Sabia que en tenia una! Comença a ploure, guio la meva família perquè s'amaguin sota uns arbustos, jo em quedo sota la pluja. Poso una moneda i miro pel telescopi, veig un home alt, i un altre de més baix. Són vigilants. Dic a la meva família: "ells us vigilen. Tenen un walkman. S'acosten, venen cap a nosaltres".

Estic xop de cap a peus, i començo a delirar. Sé que he dit alguna cosa als vigilants, però no sé exactament què els he dit. No sé què estic dient. Fa una bona estona que estic sota la pluja. No em queden forces, em deixo caure a terra i tanco els ulls. Tot és pau i tranquil·litat.

Em desperto a l'hospital, allà davant tinc la meva família i els dos vigilants. Quan pregunto on soc, em diuen que en un l'hospital. Pregunto on és aquest hospital i em diuen que és a Nova York. M'expliquen que m'he desmaiat al zoo.

Un dels guàrdies de seguretat es disculpa per haver-nos tancat allà. Ens regala una altra entrada. No la volem pas. No volem tornar a passar aquest mal tràngol.

La feina impossible

Avui m'han trucat al telèfon fix per dir-me que ja tinc feina. De fet, és l'únic telèfon que tinc. Tampoc tinc correu electrònic, ni compte bancari. És estrany? Potser sí, ja que... és impossible viure en aquest món sense correu electrònic, telèfon mòbil i compte bancari. El problema és que per a la feina m'ho han demanat...

Així que he anat al banc i he dit:

- Hola, vull obrir un compte bancari.

- Perfecte, necessitem el teu nom i cognoms, data de naixement, adreça, número de telèfon mòbil, i adreça de correu electrònic.

- No tinc ni número de mòbil ni correu electrònic.

- Doncs torna un altre dia.

Així que he anat a una botiga de mòbils per comprar-ne un.

A part d'un mòbil, els he dit que volia un número de mòbil, i m'han dit que necessitava una targeta SIM.

Però ha estat impossible comprar la targeta. Doncs resulta que s'ha de pagar cada mes i per això necessitaven el meu número del banc i un correu electrònic.

Els he preguntat si hi havia una altra forma de fer-ho i m'han dit que podria fer-me de prepagament, que amb això m'estalviava de posar el número bancari, però no el correu electrònic.

Així que he anat a casa, i m'he fet un correu electrònic.

Però no he pogut completar el procés: m'ha demanat un correu electrònic de seguretat, per si algú em volgués robar. I també m'ha demanat que posés el número de telèfon mòbil.

I aquesta és la història de com he hagut de renunciar a la feina per culpa de les noves tecnologies.

A hores d'ara segueixo sense cap de les tres coses necessàries per viure. I és que resulta que si no en tens una, no et pots fer les altres.