Especial Sant Valentí

18 1 0
                                    


Electroxoc: electrodomèstics de xocolata

Us presentem... Electroxoc: electrodomèstics de xocolata.

Neveres, rentaplats, rentadores, i molt més, amb una capa de silicona exterior amb forma de rajoles de xocolata. Quedaràs satisfet amb els nostres productes! 100% garantit! I si no, et tornarem els diners.

Aquest anunci és de ficció, si el vols fer realitat, contacta amb mi.


Amor, bellesa, feina

Aquest any he conegut la noia dels meus somnis: quan la vaig veure per primera vegada vaig saber que allò era amor a primera vista. La seva bellesa em té cor-robat. Ella és fantàstica i genial.

Avui hem quedat i m'ha dit que li agrada la seva feina.

Li he preguntat «De què treballes?» i no m'ha volgut contestar! «Però si no és res dolent, preguntar-ho», li he dit.

Finalment, ella ha decidit explicar-ho i m'ha dit «D'acord, t'ho diré, però, després ho lamentaràs, perquè ja no ens tornarem a veure mai més».

He estat a punt de dir-li que no ho digués, així i tot, quan per fi he reaccionat, ella ja ho havia explicat.

M'ha dit que és un producte de la meva imaginació, que resulta que jo estic en coma i que forma part del meu somni. Ella existeix només perquè jo estigui content, ja que l'amor dona la felicitat.

En dir-me això, m'he despertat al llit de l'hospital. Ni rastre de la noia. Tenia raó, només formava part de la meva imaginació. Tot i que la trobaré a faltar, soc feliç d'haver-la conegut. M'ha donat motius per seguir vivint: sentir-me estimat. Vosaltres també heu de trobar la vostra espurna per seguir vivint. Estimeu la vostra vida i la trobareu.

Cor, galeta, fanal

La meva dona llegia pel carrer mentre caminàvem. Estava tan distreta que no va veure un fanal del carrer. Així que va picar-hi el cap i es va fer un bon bony.

Com vaig poder, vaig ajudar-la a aixecar-se.

— Ja ho hauries de saber, que no es pot llegir i caminar alhora, ximpleta.

— No em diguis ximpleta! Que ja ho sé que no es pot fer, però és que el llibre era tan interessant, que no m'he pogut esperar.

— Tan interessant és, el meu llibre?

— Oi tant, sobretot la part del senyor que camina mentre menja una galeta amb forma de cor. Aquesta part m'ha fet venir gana.

Jo portava un paquet de galetes, i li'n vaig donar un parell.

I així va ser com la meva dona va llegir el meu llibre.

La cartera

Era un dia normal i corrent, els meus amics mai em trucaven, el gos bordava, el meu germà sortia amb la meva xicota... Sí. L'últim també era habitual: totes les noies amb qui sortia, me les treia el meu germà. Així que tot anava perfecte. Fins que vaig notar que havia perdut una cosa d'un valor sentimental: la cartera.

Sí. A la cartera tenia fotos de les noies amb qui havia sortit, a més de 500 € i una pesseta. Així que vaig sortir a passejar i veure si la trobava pels llocs on havia anat recentment. Al bar no hi era, així que vaig continuar caminant. Pel parc tampoc hi era. Quins records! Al parc va ser on vaig conèixer la meva tercera xicota. Després de passejar una bona estona i recordar bons moments que feia anys que no recordava, i veure llocs que feia temps que no veia... La vaig veure a ella: era en un banc. Era més maca que les altres, la pell era fina i de color marró clar. Però com que no era la meva cartera la vaig portar a la policia. Allà em van donar una recompensa.

Un any després vaig començar a treballar a una empresa on feien carteres. Jo revisava que estiguessin en bon estat. Un dia vaig descobrir que les reutilitzaven quan vaig trobar la meva. Tot i que no hi havia les fotos ni el bitllet de 500 €, sabia que era la meva per la pesseta. També sabia que era la meva perquè vaig veure com els meus companys de feina deixaven de treballar. Alguns feliços per tenir més diners, altres feliços per veure aquelles fotos.

Bombons perdona'm

La teva parella s'ha enfadat amb tu? No pateixis, compra-li una capsa de Bombons perdona'm i ja veuràs com ben aviat et perdonarà.

Bombons perdona'm, bona tarda, digui?

— Escolta, que trucava per dir que no han funcionat els bombons, me'ls ha tirat pel cap!

— Ah! Clar, és que se'ls ha de menjar perquè funcionin.

Els contes d'en RichyDonde viven las historias. Descúbrelo ahora