Història de quatre animals
Aquesta és la història d'un gat, d'un gos, d'un ratolí i d'un esquirol.
El gat, el gos, el ratolí i l'esquirol, varen veure un rebost ple de menjar.
Només un es va apropar.
Quan l'amo del rebost va veure-ho tot buit, va exclamar:
- Mare de Déu, Santa Senyora! Qui s'ha menjat les meves provisions?
- Meu, meu (jo no he sigut). -va dir el gat.
- Bup, bup (jo tampoc). -va dir el gos.
- Hi, hi (ni jo). -va dir el ratolí.
- Ric, ric (jo sé, quisso ha menjat tot). -va dir l'esquirol, que ho havia vist tot.
I vosaltres sabeu qui s'ho va menjar?
Salvar el món (primera part)
- Hola!
- Ah! M'has espantat! Qui ets tu? I com has aparegut?
- Ho sento, però per salvar el món t'haig de matar.
- Com diu?
- Sí, que el món demà acabarà, a no ser que tu moris avui. He estat gairebé dos anys investigant què causava la fi del món, i finalment he descobert que la cadena de conseqüències comença per tu. Per tant, si et mato, s'ha acabat el problema.
- Però, si jo em moro com sabré que el món s'ha salvat?
- No ho sabràs.
- Però jo vull viure!
- Sí, però no pot ser.
- Aleshores, tu em mataràs?
- Si no ho faig jo, demà moriràs d'una forma molt violenta. Un braç el tindràs a una banda, el cap per l'altra, i així amb totes les teves parts del cos. Bé, no només tu, sinó que tot el món explotarà.
- M'has convençut, mata'm.
- No, ara ja no vull. Ja moriràs demà...
- Però si moro, demà morirem tots... oi?
- Correcte, però com que m'has dit que vols viure, aprofita el poc temps que et queda, va.
- Sí, d'acord, gràcies, ara mateix faré allò que tant desitjo.
- Bé, ja he espantat aquest humà. Ara toca el següent de la llista. Espero que entengui que aquesta broma la faig a tothom i que demà no s'acabarà pas el món. És la gràcia de venir del futur, i a més ajudo que s'espavilin a fer allò que no farien mai.
Salvar el món (segona part)
Feia gairebé dos anys que m'agradava una noia, però per coses de la vida, i la timidesa, encara no m'hi havia declarat. Fins avui. Ja que avui un senyor que m'ha dit que ha vingut del futur, m'ha dit que el món s'acabarà demà. M'ha deixat viure, tot i que ha dit que m'havia de matar per salvar el món. Potser he estat egoista i no m'he deixat matar, però com a mínim, he pogut declarar-me a la noia que m'agrada. Quan s'està en perill, la timidesa desapareix de cop.
Es veu que ella també sabia que el món s'acabaria demà i que era cosa d'ella que demà s'acabi, ja que segons m'ha dit, tampoc s'ha deixat matar.
Ella m'ha dit que sí que vol sortir amb mi, però després ha afegit que és perquè està trista.
I li he preguntat «Per què estàs trista?» I m'ha dit que se li ha aparegut un home del futur, que li ha dit que ella era la responsable de salvar el món. Ella, ha decidit ser egoista per viure un dia més.
El que no sap és que a mi, aquell senyor, també m'ho ha preguntat. Potser és que... deu ser una broma i ho deu dir a tothom... perquè ja és l'endemà i estem tots vius.
Història de quatre sospitosos
Aquesta és la història d'una persona que va morir en un carrer.
Aquell dia, les càmeres de seguretat van capturar els següents quatre sospitosos:
A les cinc va passar una nena que jugava a pilota.
A les sis, un mossèn que agafava una creu amb una mà.
A les set, un home amb un bat de beisbol.
I a les vuit, un home que caminava amb un bastó.
Qui és l'assassí?
La nena, amb la pilota?
El mossèn, amb la creu?
L'home, amb el bat?
El senyor, amb el bastó?
Ja he dit, la solució.
Solució: Història de quatre animals
El gos, ja que és un quisso.
Solució: Història de quatre sospitosos
Solució: l'home amb el bat. Ja que hem dit que és l'home malvat.
YOU ARE READING
Els contes d'en Richy
Random"Els contes d'en Richy" és un projecte multiplataforma de relats curts en català.
