Els contes d'en Richy

Vol, prémer, ràpid i altres contes

Vol, prémer, ràpid

Aquell dia vaig agafar el vol 502. Semblava que tot anava bé i que seria un viatge ràpid, però algú va prémer el botó que no devia i l'avió va començar a caure en picat.

Jo soc un dels pocs sobrevivents d'aquest accident, i estic convençut que el van provocar. I ho sé, perquè jo soc el president de la companyia d'aviació i em volien veure mort. Per sort, no ho han aconseguit. Voldran tornar-me a matar, però no ho aconseguiran. I si ho aconsegueixen ara, ja ho sabrà tothom perquè ho estic dient a les notícies.

Casa, parc, botiga

Aquell dia vaig sortir de casa tot cantant una cançó que se m'havia enganxat al cap.

La cançó, per sort, era bonica i m'agradava força.

Vaig passar per un carrer i vaig notar un cop a l'esquena.

Em vaig girar i vaig veure un noi amb una pilota.

- Perdó. -va dir- Ha estat sense voler. -va afegir.

Aquell cop de pilota va fer que deixés de cantar aquella cançó que se m'havia enganxat.

Jo no ho sabia, pas, però llavors tenia una altra cosa enganxada, i no en el cap, sinó a l'esquena.

En passar per davant d'un parc, alguns infants, en veure'm, van decidir seguir-me.

Vaig passar per una botiga per comprar un parell de coses que necessitava, i allà, els infants també m'estaven seguint. Començava a tenir por. Por per no entendre per què em seguien.

Finalment, el venedor em va dir:

- Tens un paper enganxat a l'esquena.

Aleshores, el va tibar, i me'l va ensenyar. El paper hi deia: segueix-me.

I en aquell moment vaig pensar... Com pot ser? Si ningú m'ha tocat l'esquena.

I aleshores, ho vaig deduir... aquell noi de la pilota, en realitat no l'havia xutat contra mi, sinó que ho va fer veure, i el que realment va fer, va ser enganxar-me aquell paper.

Ampolla, plat, telèfon

Aquell dia vaig entrar al Restaurant l'Estem. Tenia la taula número tres, reservada per a mi. Quan hi vaig seure, va sonar el telèfon. Era un telèfon de color vermell que feia el so típic dels telèfons clàssics. I en sonar el vaig agafar.

- Sí, digui?

- Benvingut al nostre restaurant. Mantinguis a l'espera, aviat l'atendrem.

- Hola, soc el cambrer, què desitja?

- Una ampolla de vi. -vaig dir.

- D'acord, esperi's un moment. -va dir, i després va penjar.

Mentre esperava, altre cop va sonar el telèfon fix que hi havia a la taula.

- Sí? Digui? Qui hi ha?

- Soc el cambrer. -va dir des de l'altra banda del telèfon.

- Per què a cada taula hi ha un telèfon?

- Per trucar els clients.

- I em portes el que t'he demanat o no?

- Oi tant, ara vindré, és que l'he anat a buscar a la botiga d'aquí al costat, ja que se'ns havia acabat.

Al cap de deu minuts, va arribar el cambrer.

- Tingui, aquí té.

- I aquest plat?

- Ah res, que se'ns han acabat les copes, vol que en vagi a comprar a la botiga d'aquí al costat?

- Si has de tornar a tardar deu minuts, no cal.

- I s'ho veurà amb el plat?

- No, directament de l'ampolla.

- Ho sento, però això en el nostre restaurant no està permès.

- Ah! I menjar-ho del plat sí?

- Sí.

- Quina mena de restaurant és aquest?

- És que... L'estem restaurant.

- Què? Jo em pensava que el cartell que deia «l'Estem Restaurant», era el nom del restaurant, no pas que l'estiguéssiu restaurant.

Canapès (primera part) +16

Atenció: Aquest conte no és apte per a menors de setze anys.

- Bona tarda, trucava per saber si aquí veneu canapès.

- Sí, sí que en venem.

- Estarà tot inclòs, tal com diu a la pàgina web?

- Oi tant.

- Aleshores, m'agradaria encarregar-ne cinquanta.

- Cinquanta? És impossible!

- Ah! Clar, ja ho entenc, en són massa pocs. Aleshores en vull cent cinquanta, els convidats ho agrairan. La presentació del meu llibre eròtic serà fantàstica.

- Ja ho pot ben dir, amb tants llits...

- Deies alguna cosa?

- No, res, res. Adeu.

- M'ha... M'ha penjat!

Canapès (segona part) +16

Atenció: Aquest conte no és apte per a menors de setze anys.

- Hola, soc aquell que va trucar-li fa una setmana per encarregar cent cinquanta canapès.

- Ah, sí, ja sé qui és. Hi ha cap problema, senyor?

- Oi tant! Hola? M'escolta? Escolti, que m'han arribat molts llits, i no menjar!

- És el que venem aquí... Canapès és un tipus de llit, busqui-ho a Internet, si no em creu.

- Ara ho entenc! Per això era tan car!

- I què? Estan gaudint amb els llits?

- Sí, molt, és tot un èxit, els convidats s'ho estan passant molt bé!

- Ja li ho vaig dir, que els gaudirien... Gràcies per confiar en nosaltres!

- I he venut més llibres del que em pensava! N'estic encantat!

- Enhorabona! Rei, això és fantàstic!

- Moltes gràcies.

- No es mereixen. Gràcies per trucar. Apa, adeu fins aviat...