-Què hi faig, aquí? Per què he entrat al bosc? I com puc trobar la sortida? -es preguntava un noi que s'havia perdut al bosc. Portava una motxilla buida i duia a la mà un entrepà de formatge i pernil dolç, tot i que el seu entrepà preferit, era el de tonyina.
Camina que caminaràs, va trobar-se un follet que demanava menjar, i el noi, tot i que tenia gana, va decidir ajudar-lo donant-li mig entrepà.
El follet va engolir l'entrepà tan de pressa com va poder i després va dir:
-Soc un follet, i tu m'has ajudat, per tant, ara soc el teu follet i aniré allà on tu vagis.
-Tu saps com sortir d'aquí? -va preguntar el noi.
-Oh, i tant, només m'has de seguir a mi -va dir el follet.
El follet va ajudar el noi a sortir del bosc i, de seguida, eren en un lloc que el noi coneixia.
-Adeu, follet, gràcies per ajudar-me a trobar el camí.
-No, si jo vinc amb tu!
-No, no pots! Què diran els meus pares? I els meus amics?
-Com que m'has ajudat, aniré allà on tu vagis i ni els teus pares ni els teus amics em veuran -va dir el follet.
-D'acord, vine.
Des d'aleshores, cada cop que el noi caminava, el follet el seguia i cada cop que el follet tenia gana deia:
-Ei! M'has de donar menjar! -i el noi, li donava menjar.
-Fill, no mengis a l'habitació! -li deien els seus pares, però ell, havia d'agafar menjar per al follet.
-Cada dia és més estrany el nostre fill, ara li agrada més el pernil dolç i el formatge que la tonyina -deien els seus pares.
El noi estava fart del follet. Fins i tot quan havia d'anar a fer un riu, el follet era allà molestant.
-No em deixes concentrar! -deia el noi.
Un dia, aquell noi va anar a l'òpera i va comprar una entrada.
-I aquest homenet ve amb tu?
-Sí, em segueix a tot arreu on vaig.
-Aleshores, també ha de pagar entrada.
-Però si jo no tinc diners! -va dir el follet.
I el noi, que no volia perdre's l'òpera, va haver de pagar dues entrades.
Allò va fer que els diners del noi s'acabessin aviat.
A més no li va servir de gran cosa pagar dues entrades. Només havia passat mitja hora i el follet va cridar:
-Tinc molta gana!
I allò, va ressonar per tota la sala. Els van fer fora de l'òpera i al noi li van prohibir l'entrada durant tres mesos.
-Em vas dir que no et veurien! -va cridar enfadat el noi.
-Sí, només els teus pares i amics, no vas dir res de l'altra gent.
-En això tens raó.
Un cop a l'habitació, aquella mateixa nit, mentre estaven veient una sèrie a la televisió, el follet va dir:
-Tinc gana, vull pernil dolç!
I el noi li'n va donar, però va pensar:
«Avui és l'últim cop que te'n dono, demà vindràs al bosc amb mi.»
Només feia un mes que el noi havia conegut el follet, però ja n'estava fart.
-Bon dia, follet.
-Bon dia. Avui et veig més alegre, que hi ha novetats?
-Sí.
-Ja veig que estàs preparant un bon entrepà de formatge i pernil dolç. Gràcies, és el meu preferit.
-Sí, ja ho sé, per això te'l faig.
-I no et fas un entrepà per a tu?
-No, no tinc gana -va dir el noi, mentre pensava: «a més, tornaré aviat a casa, l'entrepà de tonyina ja me'l menjaré allà».
El noi va posar-se l'entrepà a la motxilla i va dir:
-Vinga, segueix-me.
-Si això ho faig sempre! A on anem, avui?
-D'excursió al bosc, et sembla bé?
-A mi? Perfecte, tot el que fas m'agrada, ja fa molts mesos que vinc amb tu.
-Molts mesos? És clar, els mesos de follet deuen tenir més dies que els dels humans.
-No, són iguals. Si t'ho expliqués, no ho entendries pas. Ha, ha, ha -va riure el follet.
Un cop eren al mig del bosc, el follet va dir:
-Ja sé què vols fer.
-Què?
-Abandonar-me.
-No és veritat! Jo mai no faria una cosa així!
-Vols dir? Si ja van cinc vegades que m'abandones!
-Però què dius? Si és el primer cop! A més, no t'estic abandonant, t'estic tornant al teu lloc.
-Si em respons amb sinceritat a la següent pregunta, et diré com ho has de fer perquè no et torni a seguir.
-D'acord.
-De debò que vols abandonar-me aquí?
-Sí, no ho suporto més, això que em segueixis a tot arreu on vaig.
-Està bé, aleshores quan et demani menjar, no me'l donis i seré lliure, i ja no et molestaré.
-Ho dius de debò?
-És clar. Així funciona. Però me l'has d'ensenyar, si no, no funcionarà.
-D'acord.
El noi va obrir la motxilla i va treure l'entrepà.
-Estigues atent, que ja estic a punt de dir-ho... Tinc... tinc... tinc... gana! -va cridar el follet, i el noi no li va donar l'entrepà. El follet va desaparèixer, i en aquell moment, el noi va perdre la memòria.
-Què hi faig, aquí? Per què he entrat al bosc? I com puc trobar la sortida?
YOU ARE READING
Els contes d'en Richy
Random"Els contes d'en Richy" és un projecte multiplataforma de relats curts en català.
