Els contes d'en Richy

Contes octubre

Ràpid, soroll, recollir

Aquell dia va sonar el timbre mentre jo estava dormint. De cop vaig obrir moltes coses...

Primer vaig obrir els ulls, després, vaig anar a obrir la porta, i en obrir-la, davant meu hi havia un paquet. El vaig recollir i el vaig obrir: dins hi havia una mà i una nota doblegada que també vaig obrir i deia així: "Vas dir que volies la mà de la meva filla. Aquí la tens, obra-la, si no tens por..."

Després de llegir allò vaig obrir la boca, i em vaig desmaiar.

Avui m'he despertat al terra del passadís amb el soroll del telèfon.

Com que no paraven d'insistir, he pensat "Ràpid, que penjaran, agafa'l!" i he corregut fins a arribar al telèfon.

En agafar-lo he sentit una veu terrorífica que no parava de xiuxiuejar "Obra-li la mà, obra-li la mà".

Li he fet cas i he obert la mà. A dins hi havia un anell i una nota arrugada. L'he obert i deia:

"Mà falsa amb anell de veritat.

pel pròxim Halloween,

amb la meva filla

et casaràs".

Castanya, pa, serp

Avui, quan he anat al bosc a buscar castanyes, he vist una serp.

M'he allunyat tant com he pogut i m'he assegut a terra. He estat gairebé mitja hora observant què feia la serp.

M'he tret la motxilla de l'esquena, l'he oberta, he agafat la carmanyola i n'he tret l'entrepà.

En aquell moment, la serp ha fet un moviment brusc que m'ha espantat.

Amb l'espant, he tirat ben lluny el meu entrepà de formatge i pernil dolç.

Veure com la serp engolia l'entrepà ha estat un espectacle increïble. Quan he vist que el seu cos ondulat de cop i volta quedava completament recte, he aprofitat l'oportunitat per fugir d'allà, així que m'he aixecat i he marxat corrents.

Vampir, Egipte, tauró

Encara recordo aquell any que vaig anar a Egipte a entregar una pizza.

Com que feia molta calor, vaig veure un miratge: davant meu va aparèixer un munt d'aigua, on hi nedava un tauró que em va mossegar el coll.

Quan l'al·lucinació se'm va passar, vaig descobrir que m'havia punxat amb un cactus.

Em va fer una marca al coll: dos forats, com si un vampir m'hagués xuclat la sang.

Ara, cada cop que algú em pregunta com és que tinc aquests dos forats, els responc amb aquesta història.

Vampir, solitud, amor

Avui he quedat amb el meu amic per anar a la muntanya. Ja són les deu del matí i el meu amic fa una hora tard. He començat a pujar sol la muntanya, em sento sol. Penso en la solitud: el meu amic no em vol ni veure. M'assec a descansar a una roca. Fa tanta calor que m'enamoro d'una planta. M'agrada una planta. És un amor no correspost, la planta no vol saber res de mi. Baixo la muntanya tot trist. Rebo una trucada del meu amic, em diu que no ha vingut perquè ara és un vampir i no suporta el sol.

La cabra macabra

Ja és aquí l'espectacle més terrorífic de Catalunya. La cabra macabra.

Passeja pels passadissos d'un museu abandonat i vigila que no t'atrapi... La cabra macabra. Un espectacle 100% inventat. Si vols fer-lo realitat, contacta amb mi.

Amor fantasmal

Una vegada hi havia una noia que va morir jove en una carretera. La seva ànima, però, va quedar-se a la terra, ja que en dirigir-se cap a la llum blanca celestial, la van avisar que tenia una cosa pendent per fer abans de deixar-la entrar: havia de trobar l'amor.

A la universitat on estudiava va veure un noi, i s'hi va enamorar a primera vista. La sorpresa va ser mútua, ja que ell la podia veure i no li tenia por, més aviat la trobava fascinant.

S'estimaven, sí, però el seu amor no era correspost, ja que per demostrar-ho, no valien les paraules, faltava contacte, ella necessitava un cos...

Van posar-se d'acord i van escollir una noia (segons ells) normaleta, perquè si agafaven la més popular, això hauria perjudicat la seva imatge.

Amb el pas del temps cada vegada anaven agafant noies més maques, fins i tot eren elles les que volien quedar amb el noi.

Ella posseïa les noies i es mirava al mirall. Qualsevol noia de la seva edat hauria fet el mateix, amb un vestit. Utilitzava les noies, com si de vestits es tractessin.

— Oi que estic preciosa? —li preguntava a la seva parella mentre es tocava el seu nou cos. Ell, responia que sí i aleshores anaven a festejar.

Quan ja havia canviat de noia i a la universitat ja no n'hi havia cap de nova, va començar a repetir cossos. Les que repetien, van començar a tenir por: es pensaven que el noi les drogava i els feia coses rares. A més, ell ja no volia festejar més, no d'aquesta manera. Li agradava més al principi, com quan es van conèixer, amb les miradetes que es feien i els petons, ja en tenia prou. Ell volia ser feliç i no ho era.

Ella, en canvi, estava boja, i cada cop es tornava més egoista i avariciosa: volia cada cop un cos millor...

Van discutir i ella, en veure que ell tenia raó, es va enfadar i el va escanyar fins que va morir. La noia va sortir espantada del seu cos prestat i es va amagar en un racó, tapant-se la cara amb les mans.

Estava esperant la venjança del seu xicot, però en comptes de rebre un cop, va notar la carícia tendra d'una abraçada.

Va apartar les mans, va alçar els ulls i va demanar perdó i va dir que ho sentia molt. Ell la va perdonar, però no tot era tan fàcil, ells estaven abraçats en la grisor de la mort fins que es va obrir la llum del cel, que va començar a xuclar el noi. Les ombres de l'infern van fer el mateix amb la noia, van entrellaçar els braços per última vegada fins que una veu provinent de la llum els va dir:

— Si tant us estimeu... Està bé, us podeu quedar al purgatori!

La llum es va apagar, les ombres van marxar deixant de succionar-los i allà es van quedar ,feliços en el trist, gris, infinit i immortal purgatori.