Els contes d'en Richy

Els contes de desembre 2022

Al manicomi per error

Ramon: En el manicomi on treballava, feia tres mesos que no em pagaven el sou. Així que vaig enviar un correu electrònic. (pausa) L'assumpte: ingrés del manicomi. (pausa) El missatge: Bona tarda, encara no he rebut l'ingrés de tres mesos. Espero que sigui aviat. (pausa) Ramon. (pausa) Al cap d'una setmana vaig rebre la resposta:

Recepcionista: No pateixis, que durant aquesta setmana et farem l'ingrés. (pausa) Firmat: l'encarregada de recepció.

Ramon: Dijous van venir a casa uns senyors i em van dur al manicomi. (pausa) Que passa aquí? (pausa) –vaig dir estranyat mentre em posaven en una llitera.

Metge: Et fem l'ingrés al manicomi. Hi estaràs uns tres mesos, has de reposar la ment. (pausa) La teva habitació és la 13, i no estaràs sol, ja et presentarem el company quan arribem.

Ramon: Però... Hi ha hagut un malentès. Soc metge, no pacient.

Metge: Amic meu, els metges també ens posem malalts.

Ramon: Jo volia que em fessin l'ingrés del manicomi, és a dir, els diners que no he cobrat durant aquests tres últims mesos de feina, no pas un ingrés al manicomi. (pausa) I és per això, que estic tancat en aquesta cel·la del manicomi on treballava.

Tres mesos després.

Ramon: Per fi han passat tres mesos d'ençà que em van tancar per error al manicomi. La bústia era ben plena de cartes. Una era del manicomi, que deia que em feien fora perquè feia temps que no hi anava a treballar.

Jardí, festa, taula

Aquell dia començava la festa del meu vuitè aniversari. La festa es feia al jardí de casa meva. Les taules estaven parades i tots els meus companys de classe hi estaven convidats.

Tothom va venir? No. El meu millor amic no ho va fer, i un dia abans em va dir «A la festa faràs amics reals, ja no em necessites». I tenia raó, allà vaig fer nous amics. A partir d'aquell dia, mai més vaig tornar a veure el meu millor amic. Adeu per sempre, amic imaginari.

Beguda enteniment

— Qui s'ha begut l'enteniment?

— Pare, he estat jo!

— Era l'última llauna que en quedava! Ja pots anar immediatament a la botiga a comprar-ne més.

Ja t'has begut l'enteniment? Encara no? A què esperes? Compra la beguda Enteniment, et refrescarà les idees, et refrescarà la ment.

Aquest anunci és de ficció, si el vols fer realitat, contacta amb mi.

Quina llauna!

— Ostres! No pot ser! Si és la meva beguda preferida! Feia tant de temps que no en veia cap que pensava que l'havien deixat de fer.

— Sí, la van deixar de fer perquè van descobrir que tenia un component químic o tòxic, o alguna cosa per l'estil.

— M'encanta.

— I mira la data, no està caducat ni res, dura deu anys més.

— Això és fantàstic, me la pots donar?

— Donar no, però vendre sí.

— Per quant?

— Quin valor li poses recordar el gust de la beguda de la teva infància?

— Per recordar el gust?

— Exacte. Per recordar el gust i que tinguis la sensació que les emocions i els sentiments et portin al passat.

— 1.000 €?

— Fet. Tota teva.

— Ecs! Quin gust més horrible que té aquesta beguda!

— És que és una llauna col·leccionable, no és per beure. El líquid que hi posen a dins és perquè no es tombi.

— Ostres no! Quina llauna!

— Ja ho pots ben dir. És per tenir un record del disseny de la llauna, per recordar l'existència d'aquesta beguda.

— Aleshores m'has enganyat!

— Potser sí, però, ho havia de fer, avui és 28 de desembre.