Els contes d'en Richy

Especial Nadal

Anton & Einar Podcast: un fakepodcast escrit per Richy_Vidal

Anton: Hola a tothom, com ja sabeu, el meu fill i jo cada setmana, en aquest pòdcast, us expliquem una anècdota nostra. Si voleu saber què ens va passar al meu fill i a mi el Nadal de l'any passat, seguiu-nos escoltant. Comences tu, fill?

Einar: Sí. Ara us explicarem una història de Nadal, i no sé com continuar...

Anton: Explica allò que dius sempre...

Einar: El què?

Anton: T'has de presentar.

Einar: Ah, sí... Perdó, no m'he presentat. Em dic Einar i tinc cinc anys.

Anton: I jo soc el seu pare, l'Anton. Començo jo?

Einar: Sí, papa, millor que comencis tu.

Anton: D'acord, començo: dies abans de Nadal, vam anar a buscar el tió al bosc. Tenia una barretina de color vermell i una manta, de quin color era la manta?

Einar: De color vermell.

Anton: I què vam fer, després?

Einar: Quan el vam trobar, el vam agafar i el vam portar a casa.

Anton: I on el vam posar?

Einar: Sota l'avet de Nadal.

Anton: Dies més tard, va arribar la nit de Nadal. El meu fill Einar va sentir un soroll, es va despertar i va baixar les escales tan de pressa com va poder, però es va oblidar d'agafar les ulleres.

Einar: Sí, perquè jo porto ulleres per veure bé les coses, i... Tot el que m'envolta.

Anton: Un cop al menjador, va encendre el llum i va veure una forma vermella que s'alçava prop de l'arbre.

Einar: Sí, era el tió, que volia marxar de casa... i vaig dir: El tió, és viu! És viu! I s'ha aixecat! Per fi puc fer cagar el tió!

Anton: I què vas fer, després?

Einar: Vaig agafar un pal, i vaig començar a picar-lo.

Anton: El vas picar molt, aquell dia?

Einar: Sí, el vaig picar molt, i molt, i després el tió va caure a terra i en van sortir molts regals.

Anton: Estaves content?

Einar: Molt, perquè tenia molts regals.

Anton: Quants regals van sortir?

Einar: Tres, tres regals tots per a mi!

Anton: I què vas fer després?

Einar: Els vaig obrir i vaig començar a jugar amb ells.

Anton: La teva mare i jo vam baixar les escales i no et vam veure, recordes on eres?

Einar: Darrere el sofà.

Anton: I com és que eres allà?

Einar: Em vaig amagar, era tard i no volia anar-me'n a dormir, volia seguir jugant.

Anton: Per això et vas amagar?

Einar: Sí, ja que, si no, m'hauríeu fet anar a dormir.

Anton: I vas jugar molt, darrere el sofà?

Einar: Sí, però després em va agafar son i em vaig adormir.