Els contes d'en Richy

Especial Halloween 2.0

(De vegades Wattpad canvia el format, ajuntant paraules, i etc. espero que no passi).

El tren de la vida

A la finestra veig els núvols passar. Es mouen pel vent, sense parar.

Miro per la finestra, veig com a poc a poc els núvols es transformen en vagons de tren. Hi ha un tren al cel que corre molt. Els passatgers d'aquest tren són la gent que ha mort.

Família, amics, coneguts, companys de feina, companys de classe, famosos, cantants, músics, estrelles de cine, etcètera.

És increïble com aquest tren, no el veiem quasi mai. Avui, però, jo l'estic veient. I s'està apropant cap a mi. Crec que avui el tren m'aixafarà.

Quadrat, barba, llimona

Aquell dia vaig despertar-me amb la intenció de tallar-me la barba amb tisores. Feia més de mig any que no m'afaitava i era bastant llarga.Vaig mirar el rellotge, eren les deu del matí. Llavors, vaig anar al lavabo, vaig rentar-me la cara i em vaig mirar al mirall, que era rodó.Vaig agafar les tisores, i vaig començar a tallar. A mesura que ho feia, els pèls anaven saltant.Així va ser fins que vaig parar de tallar-me'ls. Encara no havia acabat, però uns quants pèls van saltar fins a arribar-me als ulls.Quina picor! Era horrible! No els podia obrir. Picava més que l'àcid d'una llimona. Vaig obrir l'aixeta com vaig poder, i amb l'ajuda de les mans, em vaig rentar la cara.En obrir els ulls, ho vaig veure tot quadrat: la cara, els ulls, el nas, les orelles. I fins i tot el mirall, que sempre havia sigut rodó, ara era quadrat.Vaig estar molta més estona mullant-me els ulls, i quan per fi vaig treure'n tots els pèls, tot va tornar a la normalitat. Vaig mirar l'hora i encara eren les deu del matí. Era com si hagués anat enrere en el temps, perquè no hi havia ni un pèl a la pica. És per això que encara tinc la barba llarga. No me la puc tallar. Fa mig any que ho intento, però no hi ha manera... Ho sento, però... La barba no vol ser tallada... 

De la següent manera (primera part)

Aquesta és la història d'una persona que va perdre el cap.Va passar de la següent manera: aquell dia va robar un collaret molt valuós i buscat.És per això que quan algú el va reconèixer, va tibar-li el collaret, i al cap d'uns segons, el cap va caure.

De la següent manera (segona part)

Aquesta és la història d'una persona que va perdre el dit.Va passar de la següent manera: aquell dia a l'estació de tren, mentre estava fent servir el mòbil, algú se'l va endur. Per al propietari era molt valuós, ja que tenia tots els seus records allà.
La mala sort va ser agafar el telèfon posant un dit dins l'anella que estava enganxada a la part del darrere del mòbil. És per això que quan algú va tibar, al cap d'uns segons, el dit va caure. El pitjor de tot és que el lladre va poder desbloquejar el mòbil, ja que tenia el dit.

Rellotge, globus, calavera

Avui m'he despertat tard, i tot per culpa que l'alarma del mòbil no ha sonat.I m'he dit. Estic sonat! Faré tard a la feina si no pujo immediatament al cotxe.Un cop a dins, i després de cordar-me el cinturó de seguretat, he mirat el rellotge i he engegat el cotxe.

En posar-lo en marxa, la ràdio s'ha engegat sola.«Avui el presentador encara no ha arribat» diu un home en el programa.«És un irresponsable» diu una dona.Són els meus companys de feina, i públicament estan dient que faig tard.M'enfado i pitjo l'accelerador, i penso: «si no vull perdre la feina, haig d'arribar ja».Al mig del pas hi ha un home amb un globus amb forma de calavera.Vaig a tanta velocitat, que no puc frenar.Sento un soroll, és el telèfon. L'agafo com puc. Em desperto, i soc al llit. Era l'alarma del mòbil. Encara arribaré a temps a la feina.

Capità, cortina, mandarina

Avui seré el capità d'una nau industrial. M'agrada dir que seré el capità i no el cap, ja que queda més interessant. És per això que he matinat.
Són les sis del matí i soc al quarto de bany, dins la dutxa.
L'aigua està molt freda, però això no és cap problema. Em fixo en la cortina de la dutxa i veig que està tacada de sang. La taca, té forma de mà. Em miro la mà, hi ha una ferida. No recordo com m'he tallat, però ara de cop i volta em fa mal. En sortir de la dutxa m'embeno la mà com puc i començo a anar cap a la nau industrial.
Arribo molt puntual, així que he decidit mirar tots els racons de la fàbrica. La part més interessant és la de l'etiquetatge. El producte estrella és el suc de mandarina.
Abaixo el cap un moment, i veig tot un camí de sang, però no és d'ara. Ja que el meu embenatge encara és blanc.
En veure la trituradora de mandarines, he tingut un flashback: avui no és el meu primer dia de feina com a capità, va ser ahir, i ho tenia ben oblidat. Ahir, sense voler, em vaig fer un tall a la mà.
Em llepo la ferida, i no és sang, és suc de mandarina.Em fixo millor, i la sang de la meva mà, és suc.
Com que vull estar-ne segur, m'he fet un petit tall a la cara: suc, em surt suc de mandarina de la cara. Estic fet de suc. Ploro i fins i tot les meves llàgrimes són de suc. Crec que aviat, en faran suc, de mi.