Contes abril 2022

70 2 0
                                    

Saludar

Aquell dia vaig saludar un amic meu que mirava per la finestra. No em va tornar la salutació. Avui, quan ens hem vist, li he explicat i m'ha dit que no havia tret el cap per la finestra. Resulta que en realitat, vaig saludar una planta que era dins d'un test.

Un forat en el diari (primera part)

Avui he comprat el diari. Hi ha un forat en una pàgina. M'assec en un banc i la gent em mira estrany. S'han fixat en el forat i creuen que estic espiant algú. Però jo encara no ho entenc! Què fa aquest forat? Veig que la pàgina que hi ha el forat, és una pàgina plena d'anuncis. Quin anunci hi havia? I per què l'han tret? Ho haig de descobrir.

Un forat en el diari (segona part)

Aquell dia no estava gens inspirat. Volia publicar un anunci al diari, però no tenia ni idea de quin anunci posar. Així que després de molt pensar, em va venir una idea al cap.

Vaig trucar a l'oficina del diari.

Després d'explicar-los qui era i què era allò que volia publicar, la persona de l'altra banda del telèfon va dir:

— Que diu que vol publicar, què?

— Un forat. —li vaig dir.

— Això és impossible.

— No, no ho és...

— Però... i què diran? No podrem posar res a la part del darrere de la pàgina.

— Aleshores, tota per a mi.

Amics sempre units

Fa molt de temps que no veig els meus amics. És per això que quan vaig veure un estel fugaç, vaig demanar per desig "que els meus amics i jo estiguem sempre units".

I el desig es va fer realitat, tot anava bé! Els meus dos amics, van aparèixer a casa meva (cosa que van trobar d'allò més estrany, ja que un estava veient una pel·lícula amb la seva parella, i l'altre estava conduint un cotxe).

Després d'intentar explicar-los com havien aparegut a casa meva, van quedar-se a dinar.

Vam xerrar durant molta estona, però després, la cosa es va complicar, ja que el desig només acabava de començar. Aquell dia ho vam passar molt malament... De cop i volta, el cap, els braços i les cames dels meus amics, es van ajuntar amb els meus. Primer no ho van acceptar, però ara ja sí. Ara estem bé, així... Oi que esteu bé, aquí?

—Sí, sí.

—Quan puguem sortir d'aquí, rebràs de valent.

És per això que ara soc una persona amb tres caps, sis braços, i sis cames. I és per això que s'ha de vigilar amb el que es desitja. Ara que... prefereixo quedar-me així per no rebre de valent.

kiwi

Aquell dia va ser molt estrany: em vaig transformar en un pingüí. Tot va començar quan em vaig menjar un tall de meló. Un meló molt estrany, perquè tenia gust de kiwi, una fruita de la qual en soc al·lèrgic. El que no sabia pas és que l'al·lèrgia em transformaria en un pingüí. Ara ja fa uns quants dies que he tornat a la normalitat, això sí, encara estic tancat al zoo.

Els contes d'en RichyDonde viven las historias. Descúbrelo ahora