Els contes d'en Richy

Clàssic, rutina, agradable

Era un dia agradable. No feia vent ni calor extrema.

La rutina s'havia acabat aquell mateix dia. Per fi començaria una reunió que tot ho canviaria, o això era el que creia...

Aquell dia, vaig anar a la feina sense els pantalons. Me'ls havia deixat a casa i ningú me n'havia dit res. De fet, jo pensava que els duia a la maleta, i així els hi ho vaig fer saber.

—Has portat els pantalons?

—Oh, i tant! Els tinc a la maleta. Ja veureu com aquest model que he dissenyat té un estil molt clàssic i espectacular.

Aleshores en obrir la maleta, vaig descobrir que me'ls havia deixat.

Ja no hi havia marxa enrere. Jo ja no podia fer-me càrrec d'aquell projecte on el dissenyador que fabriqués els pantalons més barats i més còmodes seria contractat, i els seus pantalons es distribuirien per totes les botigues de roba del món. I com que me'ls vaig deixar, no vaig ser pas jo la persona en posar els meus pantalons de moda.