El país de Majikku (ORIGINAL)

Capítol 6: La història dels pares de la Maggie

A la multimèdia una fotografia de la actual Reina de Majikku, Angelique MonBlanc.

-

-

Narra l'Anelisa

- D'acord Maggie. T'ho explicaré, ja és hora de que coneguis tota la història. – accepto. – Mentre parlo tens tot el dret d'interrompre'm si vols i també pots fer totes les preguntes que tu desitgis.

Deixo anar un llarg sospir. Miro a la meva néta als ulls, té la mirada de la seva mare quan em va encarar aquell dia... Ferma, segura i buscant les respostes que necessita per entendre-ho tot. No és fàcil tornar a remenar el passat, però ella s'ho mereix. Després d'haver amagat la veritat tants anys toca explicar-li.

- Tanca els ulls i dóna'm les teves mans. – li demano. Ella m'obeeix. – Maggie si et mous no funcionarà d'acord?

- Sí, no em mouré.

- Memorias praeteritum memorias retro. – murmuro el conjur. – Communicavit!

Obro els ulls i veig a la Maggie davant meu de peu. Somric i li toco l'espatlla per a que obri els ulls.

- On som? – em pregunta al veure el gran espai blanc que veu al seu voltant.

- Som al meu Memoriae o bagul dels records. – Aquí és on guardo els meus records i les meves memòries. El meu cap no suporta tanta quantitat i per això els emmagatzemo aquí, per no perdre'ls. Ja tinc una edat i a vegades se'm obliden algunes coses. Per això vinc aquí i recordo... I per aquesta raó estem aquí. Bé cuca, per on vols començar?

- M'agradaria que em parlessis del país de Majikku. Qui hi viu allà, com són els paisatges, com és el govern o si n'hi ha... I també vull saber de les famílies dels meus pares i del que estàveu parlant tu i la mare aquell dia.

- Com tu vulguis. – faig una senyal en el aire i una esfera de cristall se'm acosta. La col·loco davant de nosaltres i formo un arc amb la mà. D'un feix de llum provenen de l'esfera es projecta una imatge. Es veu un bonic paisatge amb muntanyes al darrere i un castell al fons. Hi ha un munt de pobles i ciutats, grans i petites. Un riu que va pel mig de les muntanyes, també es pot apreciar una platja i el mar al davant de les muntanyes. – Això és Majikku i el que estàs veient és la part principal del país. És un món paral·lel a la Terra encara que està connectat amb ella. Tots els poblets i ciutats que veus són dels Majikkians, els seus habitants els quals estan dividits en espècies i races. Normalment regna la pau però és la nostra Reina la raó per la qual està tot tant tranquil. Aquesta reina compta amb l'ajut d'un consell de savis ,format per un conjunt de veterans de totes les races, i del Guardià. Actualment la Reina de Majikku és Angelique MonBlanc i el Guardià és Christopher Constantin els dos són àngels.

Les imatges van passant a mesura que vaig explicant. Miro a la Maggie i veig que està totalment atenta al que li passa per davant els ulls i del que sent per les oïdes.

- La Reina és el centre, sense una tot es vindria avall. No existiria Majikku. Nosaltres vivim més temps que els humans, independentment de la raça, però tard o d'hora ens arriba el temps de deixar el món terrenal i unir-nos a l'energia de la qual vam sorgir. Quan una Reina mor, el seu Guardià marxa amb ella. Tenen un vincle molt especial i normalment estan destinats a estat tota la seva vida junts. Encara que es vulguin separar, el seu cos i la seva ment demanen estar l'un al costat de l'altre.

- I com s'escull una nova Reina i un nou Guardià?

- Bé cada generació és una raça diferent i es diu que totes les Reines tenen una connexió amb les seves antecessores i el mateix passa amb els Guardians. Una Reina i un Guardià no són escollits, tenen les qualitats des de que neixen i quan s'atorga aquesta posició és irrevocable. És un honor per a un mateix i per a la família ser el següent... – cada vegada ens estàvem acostant a la part més dura d'explicar. Vaig agafar l'esfera i el conjur de les imatges va desaparèixer.

- I la meva mare va ser la escollida... – mussita la Maggie amb un filet de veu. Comença a lligar caps. – Per això estàveu discutint l'altre dia. Llavors el meu pare devia ser el Guardià...

- Sí, als setze és quan es manifesten els poders i quan se sap qui seran els pròxims de seguida els preparen. Els entrenen física i psicològicament per els seus deutes futurs amb el país. Amb tota aquella feina la teva mare estava una mica...

- Jo crec que la entenc... A ningú li agradaria passar-se tot el temps preparant-se i fent feina que encara no li toca. – raona.

- Bé desprès de la teva aparició en el jardí de casa meva fa ara quasi vint anys ens vam assabentar de que la Jane estaria embarassada. Els teus pares van decidir marxar un temps de casa quan es van donar contar de que tu correries un cert perill aquí.

- Es van escapar de casa! – exclama al adonar-se del que van fer.

- Sí, però el consell de savis i les dues famílies els vam localitzar quatre anys després a la Terra. Amb una criatura menudeta i amb cara angelical. Tu. Erets el seu major tresor i et cuidaven amb molt d'amor. Et vam veure créixer des de la distància, permitent que la Jane i en Drake visquessin la vida que els hi hagués agradat tenir mentre poguessin.

- Fins que poguessin?

- Sí, malauradament la Reina no està en molt bones condicions avui dia i encara que s'esforça tot el que pot, ja porta més de tres mil anys protegint-nos sense falta i ja no és tant jove com abans. El consell de savis va decidir que quan tu complissis els setze, els teus pares haurien de prendre el seu càrrec i les responsabilitats que comporten. Però vuit mesos abans...

- L'accident...

- No va ser un accident automobilístic com et vam fer creure. Era necessari que no sabessis res fins que arribes el teu aniversari. Però ara que ho saps tot tenim l'esperança de que ens puguis ajudar a descobrir el que els hi va passar a la Jane i a en Drake...

- I llavors qui serà la pròxima Reina?

- Doncs la edat amb la qual la següent generació ha de ser coronada són els trenta, però hi ha excepcions quan hi ha situacions compromeses...

- Àvia no has respost a la meva pregunta.

- Si la pròxima Reina no és coronada la seva successora serà la línia de sang més propera... És a dir, la seva filla.

-

  Memorias praeteritum memorias retro  - Llatí - Els records dels records del passat enrere