El país de Majikku (ORIGINAL)

Capítol 20: El poblat dels llicàntrops - Una gran decisió

Hola majikkians i majikkianes :) Torno a estar aquí, ara sí, per intentar acabar aquest llibre d'un cop per totes. Espero que no em tingueu massa rencor per deixar-vos penjats tant de temps... Bé, us vull recompensar i per tant m'esforçaré al màxim per tal de poder penjar alguna cosa més habitualment!

Una super abraçada als lectors nous, moltíssimes gràcies per llegir. Per suposat, a aquells lectors "veteranos" que segueixen esperant-me només dir-vos que sense vosaltres això no seria res. Fins aquí la meva intro per el capítol 20 de El país de Majikku (gens esperat xd). 

El següent capítol serà un altre Q&A per veure com monto la resta de capitols que em queden (que ja els tinc una mica estructurats amb noms i ideas d'abans). Però com fa temps que no escric ni que parlo amb vosaltres (els meus lectors) vull saber la vostre opinió sobre el que hi ha de moment d'història.

Gràcies per llegir!

.

.

.

.

.

[qui sap d'on és aquesta cançó?]

- He decidit... - deixo anar un llarg sospir. - He decidit parlar amb els caps dels llicàntrops per aturar aquesta estúpida situació.

Tots posen els meus ulls en mi, anar en contra d'una tradició d'una raça o contra els caps d'aquesta és una ofensa molt greu.

- Sé que el que dic pot sonar a bogeria. - m'intento justificar. - Però estic decidida, crec en el meu instint i en el que em dicta el meu cor.

- Jo estic amb tu Maggie. - m'agafa de la mà l'Erik. - Sé el que és correcte i crec en tu.

- Jo també. - em somriu en Thom i posa la mà sobre les nostre dos.

- Estar clar que jo m'uneixo. - diu la Karin afegint-se.

- Jo també us recolzaré. - diu tímidament la Dafne posant la mà.

- Llavors estem tots d'acord en això? - els meus ulls brillen de l'emoció. - De debò creieu que és una bona decisió?

- Sí! - tots diuen d'acord, al uníson.

- Doncs som-hi. - dic contundentment.

- Espereu! - crida la Dafne abans que sortim per la porta. - Per parlar amb els caps no podem anar així com així no?

- És cert que existeixen certes regles... - raona la Karin.

- Potser és millor que no fem enfadar més als caps. Ja anem a contraposar-nos a les seves tradicions i cultura. - afegeix l'Erik. 

- Teniu raó... - reflexiono. - D'acord, doncs ens canviarem de roba per anar  formals segons el codi  els llicàntrops, i ens reunim a la sala comuna en vint minuts.

- Vaaleee! Nois per aquíí. - en Thom agafa l'Erik pel coll i se l'emporta a la seva habitació per vestir-se. - Recordeu: roba grisa o blanca.

La Dafne, la Karin i jo ens anem en sentit contrari, a la nostre cambra. No tardem massa en escollir la nostra vestimenta. Màniga llarga, roba d'hivern. Al final les tres obtem per un vestit llarg simple de color blanc. Quan sortim els nois ja estan esperant. Cadascú agafa un abric gruixut de color gris, per no passar fred quan sortim a fora. La Dafne també agafa una bufanda grossa.