El país de Majikku (ORIGINAL)

Capítol 15: Erea, el bosc èlfic

*Dedicat a Abril-Mestres8 per ser la primera en llegir :)*

Estimats Majikkians,

Sento no haver penjat fa mil anys i espero que aquest capítol (una mica més llarg que la resta) us compensi mínimament. Sento les faltes i espero que gaudiu la lectura.

***

He posat 2 vídeos al llarg del capítol. Espero que us agradi la música.

***

També us deixo una idea sobre el vestit de la Reina Itina.

.

.

..

.

.

- D'acord, doncs... Anem... A l'est! – anuncio amb veu alta. – Tommy, a on arribarem?

- Segons aquest mapa, ens dirigim cap a un bosc. – em respon mirant-lo.

- Mmm... Et refereixes al bosc èlfic? Erea? – diu la Karin animada. – Anàvem allà a buscar ingredients!

- Recordes quan l'Erik es va equivocar amb les Shigure? – comenta en Tommy. – Va agafar Yura Shigure en comptes de Shiro Shigure...

- I en lloc de preparar una poció de creixement, va cremar l'arbre. – esclafeix a riure l'altre descontroladament.

- Eh! En aquell moment no havia sortit la flor i no sabia de quin color eren... – es posa vermell l'afectat. – I encara teníem vuit anys...

- Oh, el perfecte senyoret Kallash va fallar en un experiment? – me'n ric fluixet.

- Calla't que tu et vas torçar el turmell i et vaig haver de portar a collibè. – es pica.

- Ah si? – faig una cara trista. – No me'n recordo.

Deixo als meus amics discutir amistosament i floto una mica més baix. Perquè? Perquè no puc recuperar les meves memòries més ràpid? Em dono uns copets al cap, impotent. De sobte, noto una mà que m'estira de l'espatlla.

- Maggie, estic un xic cansada... – em diu amb un somriure. – M'acompanyes a descansar al terra?

- Eh? Ah, clar. – la Karin em treu dels meus pensaments. Faig un somriure una mica forçat. – Jo també noto l'esgotament d'estar tot el rato flotant.

Ella i jo anem fins a una clariana a la vora d'un riuet. La Karin es renta la cara amb l'aigua fresca i llavors es gira cap a mi. Remena en el seu necesser i en treu unes tovalles de quadres vermells i blancs i una cistella de vímet. Ho col·loca a sobre l'herba i s'asseu a sobre. Em mira i amb un gest em senyala que m'assegui al costat. Treu unes galetes, uns emparedats i una ampolla de suc de taronja. Em dóna un platet i un got. Tot seguit em serveix una mica de tot. Jo me la miro, impressionada.

- Com...?

- He fet tot això? – diu amb un somriure. – Recordes el que et vam dir del pou?

- El connector amb un espai infinit?

- Sí, exacte. Abans de sortir vaig preparar tot això per si hi havia alguna "emergència". – diu marcant l'última paraula amb un gest dels dits. – Ei, escolta'm. Saps que pots explicar-me qualsevol cosa, oi?