El país de Majikku (ORIGINAL)

Capítol 14: Les vuit races

Booones!!! Espero que us estigueu imaginant tot el que vindrà només amb el títol jejeje... Si poguessiu visitar qualsevol poblat o tribu, quina escollirieu (pot ser imaginària o fictícia)

Bé, no us entreting més, aquí us deixo el capítol d'avui! El volia penjar ahir però Wattpad no em va deixar... :( 

Espero que us agradii!!!!!!

.

.

.

.

.

.

.

Ha passat una setmana des de que vaig arribar al País de Majikku. El primer dia ens van fer cridar per la Reina i el Guardià i es va decidir que jo i l'Erik seriem els seus successors. Ara, estem al Palau de Sehrli, nosaltres dos i els nostres amics i confidents Karin i Thomas. La meva àvia està a la seva casa però m'han dit que els caps de setmana ens podrem veure. Bé, la Reina ens va dir que començaríem les "classes" en unes tres setmanes.

Flaixback

- Però per què no podem començar ja? – dic frustrada. – Penso que quan abans millor, no?

- Estimada nena, em recordes molt a mi. – es riu la Reina. – Impacient i amb moltes ganes d'apendre.

- Majestat...

- Diguem Àngel si us plau. – em demana. – I tuteja'm.

- Què? Ah... À... Àngel, que vols que faci aquest dies?

- Descobreix Majikku. – em respon amb un somriure. – D'aquí una setmana, marxa amb els teus amics i busca les vuit races. Cada lloc que visitis, serà una nova experiència. Degut a la teva situació, hi ha moltes coses que encara no saps. Hauràs d'anar descobrint-les tu mateixa, a poc a poc.

- Un viatge? – dic confosa.

- Exacte. Ara mateix ets com una esponja, absorbeix tot el que puguis i d'aquí tres setmanes començarem les lliçons. No et preocupis, tot anirà perfecte.

Fi del flaixback

I aquí estic jo, preparant-me el sarró pel meu viatge. Quan arribo a la sala comuna em trobo als meus amics esperant-me.

- Què Maggie? Ja estàs a punt? – em diu amb un somriure en Thomas.

- Sí, això crec.

- Té, tota maga ha de portar un d'aquests a sobre. – em diu la Karin entregant-me un petit necesser. – És un pou.

- Un pou? – pregunto. – Què és això?

- Un connector amb un espai infinit. Hi pots guardar milers de coses. Molt pràctic. – m'explica l'Erik. – Anem cap als jardins.

Anem caminant cap a les afores de Sehrli. Veig que l'àvia, la Reina i el Guardià ens venen a acomiadar.

- Que vagi molt ve el viatge, cuca. – em diu l'àvia amb un gran somriure. – Porta'm alguna coseta de record.

- Bon viatge, Maggie. – em diu l'Àngel.

- Gràcies! – m'acomiado. – Fins aviat!

Veig que en Christopher està parlant amb l'Erik i que li dóna una cosa. També me n'adono de que ells dos tenen molt bona relació, igual que l'Angelique i jo. Ens diem adéu amb la mà i ens assegurem de que ho tenim tot. Els nois invoquen la seva escombra i quan estem llestos ens mirem i ens enlairem.

- Erik?

- Sí?

- Què t'ha donat en Christopher? – li pregunto curiosa.

- Bé, no té gaire importància. – em respon, misteriós. – Però crec a la teva àvia li ha donat a en Thomas alguna cosa.

- Thommy!!! – el crido mentre m'apropo flotant al seu costat.

- Ostres, Maggie! Sembla com si volessis des de fa molt de temps. – es riu ell.

- A que sí? – em ric jo també. – Ensenya'm el que t'ha donat l'Anelisa,

- Vine, seu aquí. – m'assenyala al seu darrera i em deixa un lloc a la seva escombra. – Té. És un mapa. Ensenya-li a la Karin. M'ha dit que tenia que explicar-te alguna cosa important.

- D'acord ara torno. – li dono el tros de paper i m'aixeco de l'escombra.

- Ei, Karin!

- Hola, Maggie! – em respon amb un somriure. – A què la brisa aquí dalt és fantàstica? A mi m'encanta notar el vent a la cara i que els cabells flotin darrera meu.

- Sí! És molt divertit. Per cert, en Thom m'ha dit que tens que explicar-me alguna cosa important.

- Ah, és veritat. La teva àvia m'ha dit que ets tu la que ha de decidir per on anar. Veuràs, nosaltres ens coneixem Majikku però tu no. I si tu la descobreixes, nosaltres la redescobrirem amb tu. – m'explica. – És a dir, que ens has de dir per on anar!

- D'acord, doncs... Anem... A l'est! – anuncio amb veu alta. – Thommy, a on arribarem?

.

.

.

.

.

Què tal us ha semblat? Espero que us recompensi una mica la gran pausa que vaig fer. 

Com estic molt contenta us avanço la primera parada del viatge de la Maggie i els seus amics: Erea, un bosc on una de les races majikkianes viuen. De qui creieu que és auquest poblat?

Molt emocionada,

L'Autora

12/02/16

19:22