El país de Majikku (ORIGINAL)

Capítol 16: A la recerca d'un unicorn

.
.
.
.
Sorpreeesa!!! Hola Majikkians :) Aquest cop he pujat de seguida, no us podreu queixar... Espero que us agradi!! Més avall teniu unes preguntes i un petit avís!
Us deixo amb la lectura, gràcies per llegir!
.
.
.

- Un plaer conèixer-vos. - diem al uníson.

- Per favor! - exclama amb un somriure alegre. - Què hem dit abans? Res de formalitats, digueu-me Itina.

Amb un gest de la seva mà, fa aparèixer una gran taula plena d'aliments. Bols a vessar de tot tipus de fruits i altres amb iogurts.

- Us convido a descansar aquí amb mi i reposar forces amb aquest petit aperitiu. - ens diu amb veu dolça.

- Moltes gràcies, Majes... - ella em mira severament. - Perdoneu, Itina.

- Li agraïm la invitació. - diu la Karin.

- I gustosament acceptem. - afegeix en Thomas, mirant el menjar amb ulls brillants.

- No em parleu tant formals. - li treu importància. - Em feu sentir molt vella.

- Doncs, en aquest cas, anem a seure. - conclou l'Erik llepant-se els llavis.

Cadascú agafa un petit bol amb una mica de iogurt i s'hi aboca diferents tipus de fruites. Jo me les miro amb curiositat. Instintivament agafo unes d'aspecte exòtic.

- Bona elecció, Maggie. - m'indica l'Itina. - En aquesta època sempre els recollim i els utilitzem per als ekeliks.

- Són yayan. - em xiuxiueja la Karin. - També conegudes com fruites paradís. Les mengen quan es fa un ritual de majoria d'edat.

- Sabeu d'on vé el nom? - pregunta la reina que ha sentit la conversa. - No t'has d'avergonyir de res, Maggie. Pregunta tot el que vulguis, per això estàs fent aquest viatge, no?

- Tens raó... Llavors, d'on vé?

- El meu poble l'ha anomenat així des de fa temps immemorials perquè és diu que quan ets un adult i superes la teva majoria d'edat pots accedir al paradís. - em contesta la reina solemnement.

- Pero, segons diuen les llegendes només s'hi pot arribar amb l'ajut d'un unicorn - menciona l'Erik.

- Només les persones pures de cor i amb bones intencions són capaços de trobar-ne un. - afegeix en Thomas.

- Es tal i com han dit els teus companys - confirma ella. - Parlant de tot això, hi ha un parell de joves que s'estan preparant per a dur a terme les seves ekeliks. Us agradaria assistir al ritual?

- De debò? - dic emocionada. - Seria fantàstic si poguéssim presenciar-lo...

- Doncs fet. La meva filla us portarà a una habitació on us podreu preparar per a la ceremonia i descansar. - la Dafne ens fa un senyal per a que la seguim per un passadís. Al final d'aquest hi ha una cortina de fulles. Quan la travessem ens trobem a una iluminada saleta amb un parell de sofàs i butaques.

- Aquestes portes de la dreta porten a uns banys. - va assenyalant el que diu mentre explica. - Per allà hi ha uns llits preparats. Més tard us vindré a buscar per al ritual.

- Gràcies. - diem tots.

- D'acord. Maggie, ens anem a preparar al lavabo? - em diu la Karin.

- Com? - dic confosa. - Hem de vestir-nos d'alguna manera especial?

- Bé, els elfs tenen alguns còdigs. - raona ella. - Si no recordo malament tothom va de verd. Normalment les dones amb un color més clar que els homes.