El país de Majikku (ORIGINAL)

Capítol 10: Un nou viatge

A la multimedia la Karin (Hayden Panettiere) amb la músisca que sonaria en el primer paràgraf del capítol.

-

Espero que gaudiu aquest capítol. He intentat posar algunes idees que m'han sorgit gràcies a les respostes del qüestionari. Encara em queda però intentaré penjar el següent capítol entre avui i demà. Gràcies per llegir!!

Dedicat a la Marina (thewindhorserider) i a l'Unai (unai1224) per els seus comentaris i vots. Sou els millors!

-

-

Narra la Karin

Al cap d'una bona estona el jardí de l'Anelisa s'ilumina amb una llum blava seguida d'una altre verda. La Maggie i l'Erik surten del salze rient i agafats de la mà. Abans de que ella perdés la memoria ja estaven junts. Com que era el destí no em molestava tant però després de l'accident l'Erik va quedar destrossat al saber que la Maggie no el recordava. Qui el va consolar vaig ser jo i encara que sé que ell mai va sentir el mateix afecte que jo tenia per ell... Jo era feliç. Però ara que els records li tornen a venir em sento desplaçada i utilitzada. No és un bon sentiment. En Thom se'm apropa per darrera i em fa una petita abraçada amb un braç. Li agraeixo i recolzo el cap a la seva espatlla.

- Pensava que ja ho tenies superat, Karin.

- Jo també ho creia...

Sí és cert. Jo, la Karin Vouleoz, estava secretament enamorada del pròxim Guardià. Un amor impossible ho sé. Però somniar és permès en aquest món, no? Vaig sentir una punxada de gelosia. "Encara que la Maggie ha sofert pèrdues i en alguns moments de la seva vida ha sigut infeliç, sempre ha tingut l'amor incondicional de l'Erik. Com m'agradaria ser ella". Penso amb ràbia. Ràbia? Oh no, la Maggie és la meva millor amiga des de sempre. No puc sentir això, no està bé... Deixaré apart els meus sentiments. És la decisió correcte. Encara que se'm trenqui el cor en bocinets, ho suportaré. Per la Maggie, l'Erik i Majikku...

Veig que tots s'han apropat a veure si estaven bé. Han passat una bona estona al passadís i estàvem preocupats. Arribo a sentir a la Maggie parlar.

- Perdoneu, estàvem parlant i se'ns ha passat el temps. – es disculpa.

- Bé, lo important és que esteu sans i estalvis. – diu sospirant una de les elfes.

- En part és culpa meva... – diu l'Anelisa afligida. – Jo té fet recordar amb el menjar que feien els teus pares... Pensava que t'alegraries, cuca. Però l'efecte ha sigut el contrari.

- No, no és veritat. Tu sempre fas el millor per a mi. – respon la Maggie. – Gràcies àvia.

- Però lo més impressionant de tot ha estat que la Maggie i jo hem anat a la vall del gran Roure: Haritza Harana! – exclama l'Erik de repent.

- De debó? Vaja... – diu sorpresa l'altre elfa.

- La pròxima anem els quatre eh! No ens deixeu de banda a la Karin i a mi.

- Si, està clar. Hem de tornar allà junts. – dic amb un somriure.

- Quan vulgueu.

- Bé, Maggie. Anàvem a esperar a que controlessis més els teus poders però crec que no tenim el temps suficient... Però com veiem que ja estàs preparada per viatjar per l'espai no endarrerim més el viatge!

- Amb això vols dir... – diu amb il·lusió ella.

- Anem a Majikku! – afirma la seva àvia.