Hola Majikkians!!! Lo prometido es deuda :) Estic molt emocionada per tornar a escriure. Feia temps que no ho feia i ara que he començat no puc parar! (I això no és bo jajaja). Aquest capítol és dels llargs espero que us agradi molt! Al final de tot us he deixat també un missatge que us pot interessar... Si podeu no saltar-lo plis (se que fa mandra llegir-lo). Una petita recomanació per una millor lectura, poseu la música del vídeo i llegiu mentre escolteu.
Aquest capítol el dedico a @arii_gm , una lectora nova que es va enganxar. Moltes gràcies maca! Sento tot el temps que he estat inactiva... I no us faig esperar més, aquí us deixo el capítol.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
- Bé, crec que tots estem d'acord amb això no? – contesto a la petició de les elfes. – Estaríem encantats de viatjar amb tu, Dafne.
La reina Itina ens mira amb un somriure d'agraïment. Jo li retorno el gest i em giro cap a la seva filla.
- El problema serà... Nosaltres podem volar, però suposo que a partir d'ara caminarem. – penso en veu alta.
- Oh, per això no us preocupeu. – la jove elfa es posa els dits índex i pols a la boca i xiula fort. Pocs segons després escoltem un aleteig d'ales. Pel balcó apareix una magnífica i enorme au. – Aquesta és la Eryr. És una espècie d'àguila gegant comuna aquí a Erea. Els boscos són massa extensos per a recorre'ls sencers a peu. Per això, els elfs tenen com a companyes aquestes fantàstiques criatures amb les que també podem volar.
- La Dafne l'ha cuidat des de que va sortir de l'ou, la seva mare és la meva companya de vol. – indica la reina. – Li vaig confiar a la meva filla per a que l'entrenés i tingues una companya de jocs... Ara són inseparables i mantenen un fort lligam de respecte però d'amistat sobretot. És la seva millor amiga.
- Mare! No fa falta que els expliquis tot això... – es posa vermella ella. – Segur que no els interessa.
- No diguis això, Mary. – li agafa la mà la Karin. – És una gran història la que ens esteu explicant. Estic segura que heu passat incomptables aventures juntes.
Ella somriu amb el comentari de la maga i assenteix amb el cap.
- Bé doncs ara que em solucionat aquest tema, ja podem marxar no? – pregunta en Thom.
- Sí que tens ganes d'arribar a Bythernis... – riu l'Erik. – Les muntanyes no aniran enlloc.
- Ja però es que mai he vist un home-llop... – murmura en baixet, cosa que no serveix de res perquè tots el sentim.
- Són criatures molt fidels i lleials. – dic en veu alta. – No sempre corpulents i amb bastant força. A més, no només existeixen aquests licantropes. També estan les dones-cigne. Molt gràcils i boniques...
- Algú ha estat estudiant, eh? – em mira la Karin.
- Alguna cosa així. – responc amb un somriure misteriós, encara no és hora d'explicar-li als meus amics la meva reunió al Wald Einhörn. – Té raó en Thom, hauríem de començar el viatge si volem arribar just a temps per a dinar.
- Doncs som-hi! – diu animat l'Erik.
Tots ens preparem per aixecar el vol, nosaltres invoquem les nostres escombres i la Dafne puja a sobre la Eryr.
أنت تقرأ
El país de Majikku (ORIGINAL)
خيال (فانتازيا)#1 a FANTASIA en CATALÀ 💪 #5 a AMOR #3 a CATALÀ #4 a ADOLESCENTS Gràcies majikkians i majikkianes 💚 ...................................................................... La Maggie és una noia de quinze anys que viu a un poblet amb vistes al mar...
