El país de Majikku (ORIGINAL)

Capítol 11: Els típics jocs, no?

A la multimèdia teniu al protagonista masculí: l'Erik (Grant Gustin)

.

.

.

Ho sento, ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento,ho sento molt, molt i molt.

Sé que vaig dir que pujaria abans de començar classes i això però... Bé no tenia gaires ganes d'escriure i estava estancada... Entre aquestes setmanes he tingut varies idees que necessito plasmar i espero que us agradi aquest nou capítol (que per cert he intentat fer més llarg per compensar-vos una miqueta). Jo majoritàriament trec les idees de:

1. Llibres que llegeixo (potser trobeu algunes similituts. Però intento que no sigui igual ni copiat)

2. Experiències del dia a dia (moltes coses passen en un dia per això a vegades una idea pot sortir d'on menys t'esperes)

3. Somnis (el meu subconcient és molt fantasiós...)

PREGUNTA - D'on treieu les idees? No importa la finalitat per aquestes. On creieu que surten les millors idees? Jo personalment penso molt a la dutxa i/o banyera i com no al llit.

.

.

.

.

.

Travesso el portal encara rient. Veig la Karin que m'espera amb un somriure. L'àvia també està mirant encara que ho intenta dissimular fent veure que parla amb la Silvestra i l'Esmaragda. Faig un somriure i nego el cap. Sé que es preocupa per mi encara que a vegades intenti deixar-me sola sé que ella estarà allà per aixecar-me si caic. Sempre li agrairé tot el que ha fet per a mi i espero que ella sàpiga quant l'aprecio. Sento als dos nois darrera meu.

- Ei nois! Què us sembla una cursa fins la casa de l'Anelisa? - diu en Thom quan arriba al meu costat?

- Com en els vells temps? - diu la Karin, divertida, que ho ha sentit des de on està.

- Fantàstic! Fem-ho va! - a l'Erik li brillen els ulls com un nen petit. Llavors es gira cap a mi i diu. - Bé, si tu no vols Maggie...

- Va! Com és una noia femenina i delicada no ho farà... - em burxa en Thom. - Oh, quina és la paraula... Ga... Ga... Gallina!

- Cococococo! - li segueix el joc l'altre.

- Maggie, què dius? No podem deixar que diguin això a unes Majikkianes, oi? - em diu la Karin mirant-me amb complicitat.

- Tens raó, serà per parelles suposo. Nois contra noies? - responc amb un somriure.

- Està clar! - em diu la meva companya.

- Doncs llavors ens caldrà unes cadenes o alguna cosa per no separar-nos. - enraona en veu alta en Thom.

- Ja me'n encarrego jo. - indica l'Erik.

- Una cosa més, és farà en escombra per ser justos. - sentència la Karin.

- Què? - els nois remuguen. - Llavors no és just per a nosaltres!