El país de Majikku (ORIGINAL)

Capítol 7: La història dels pares de la Maggie 2

Espero que us agradi! Ara que tinc un portàtil nou i moltes idees per la història aniré actualitzant nous capítols més sovint. Aquí teniu un regal per a tots els que seguiu "El país de Majikku" amb emoció i espereu cada nou capítol pacientment. Demà un altre ;)

A la multimèdia el pare de la Maggie, Drake Elderkup.

-

-

Narra la Maggie

- És a dir, la seva filla. - conclou l'àvia.

- Això vol dir... No pot ser... Jo no puc ser Reina! Si fa dos dies no sabia res d'això, no sabia que un món paral·lel existia. Àvia no estic capacitada per ser la Reina de Majikku... - em començo a posar nerviosa al adonar-me'n que això no podrà canviar.

- Nena, has de ser valenta! La teva mare i jo provenim d'una de les famílies més poderoses. Som unes Fryndline. Tenim la capacitat de viatjar en el temps i en l'espai cosa que un mag normal no pot fer. Una Majikkiana triga mesos en fer la seva primera visita al passadís de les portes, per no parlar en anar al passat! Tu ho has fet amb dos dies i amb una mica d'experiència qui sap el que podràs fer... Fer grans salts al passat o al futur i anar tant lluny com vulguis amb tant sols fer petar els dits! El teu pare també era d'una bona casa de mags amb unes habilitats especials. Per exemple, volar sense escombra a qualsevol hora a una velocitat i resistència extraordinàries. Poder sanar la gent amb un toc dels dits. A demés, els Elderkup són famosos per la seva precisió i habilitat. Tu ets la descendent d'aquests dos grans mags. Això et fa molt important i no conec a ninguna noia més apte que tu per ser la nostre Reina. - em diu amb un somriure dolç.

- Ho creus de debò? Potser no sóc tant bona i poderosa com els meus pares. Tampoc tinc els coneixements i la experiència amb la màgia que podria tenir una maga que ha estat tota la seva vida allà... - dic sense confiança.

- Sí, de debò del bo. - somric per la seva expressió que em deia sempre de petita. - I passi el que passi jo sempre estaré amb tu.

- Gràcies àvia. - dic sincerament.

Les dos ens ajuntem en una abraçada.

- Bé cuca, preparada per tornar? - jo assenteixo amb el cap. - D'acord, vols dir tu el conjur?

- Emm... No ho sé, em fa una mica de por.

- Mira jo ho dic i tu repeteixes. - m'agafa de les mans i tanca els ulls. - Llesta?

- Sí. - dic tancant els ulls.

- Memorias praeteritum. - comença l'àvia. - Memorias retro.

- Memorias praeteritum memorias retro. - repeteixo jo.

- Clausum!

- Clausum!

Quan obro els ulls ja estem a la sala d'estar. Veig a la Silvestra i l'Esmaragda a les butaques prenen un té d'herbes. Ens veuen arribar i de seguida s'aixequen.

- Hola, com us ha anat? - diu l'Esmaragda

- Tot bé, Anelisa? - li pregunta una mica alarmada.

- No us preocupeu, li he explicat tot i s'ho ha pres bastant bé...

- Fins i tot lo de la Reina?

- Sí i estic disposada a assumir les responsabilitats que comporten aquest càrrec. - dic elevant la veu per a que em notin. - Però si és possible m'agradaria parlar amb vosaltres.

- Anem a fer més té d'acord? Si ens movem al jardí on hi ha la tauleta podrem parlar tranquil·lament. - l'Esmaragda intenta calmar la situació.

- Em sembla perfecte, vaig a fer-lo. - s'ofereix l'àvia.

Les dues elfes i jo ens instal·lem a la tauleta del jardí.

- Abans de que l'àvia torni us vull preguntar una cosa. Que els hi va passar als meus pares fa vuit mesos?

- Bé, potser és millor que t'ho expliqui ella... - diu l'Esmaragda referint-se a l'Anelisa.

- Ai Esma, si ho vol saber no li podem pas prohibir! - es posa en contra la seva germana. - Jo t'ho diré. El passat deu de novembre tu i els teus pares anàveu a casa amb el cotxe com sempre. Però la veritat és que algú us estava vigilant i seguint-vos.

- Que vols dir?

- Mira, Maggie. Ara tu ets una persona molt important i molt poderosa al país de Majikku. Hi havia persones que fa vint anys envejaven als teus pares. Quan es va saber que la Jane estaria embarassada, als teus pares els hi va espantar que a tu et pogués passar alguna cosa dolenta. Hi ha gent gelosa i rancorosa en aquest món i per això aquell lloc no era segur del tot. Per això van fugir.

- Tenim la teoria de que l'accident que veu sofrir aquell dia era provocat. És a dir, no era un accident. - acaba la meva àvia.

- Ho sento àvia, només volia saber... - dic baixant el cap. - No et volia recordar aquestes coses, sé que a tu també et posen trista.

- Ai cuca, no passa res. Si vols saber alguna cosa només pregunta d'acord? T'asseguro que molta gent està buscant als teus pares i al que us volia fer mal, jo inclosa, i no pararem fins trobar-los.

- D'acord àvia. - murmuro mentre se'm cau una llàgrima.

Després d'haver parlat amb l'àvia estic molt més relaxada i tranquil·la. Estem prenent el té i quan ens el acabem anem a dins a parlar còmodament al sofà.

- Bé de que volies parlar maca? - em pregunta l'Esmaragda.

- Doncs m'agradaria començar a preparar-me per fer totes les tasques que hauré de fer...

- Que vols dir? - diu estranyada l'àvia.

- Ja sabeu... Entrenar, preparar-me. Aprendre a utilitzar els meus poders, conèixer a fons el país de Majikku i als seus habitants...

- Bé, ja que has decidit assumir les teves responsabilitats com a futura Reina, hauràs de conèixer els teus amics. - es burla la Silvestra.

- Quins amics? Que vols dir? - cada vegada estic més confusa.

- Cuca, no recordes res de quan tu erets petitona i jugaves amb uns nens... - m'explica l'Anelisa.

- Al parc del costat de l'apartament on vivíem els pares i jo...

- Exacte, quan vas sofrir l'accident amb els teus pares però tu vas sortir il·lesa. Creiem que el teu pare et va posar un conjur de sanació i que la teva mare va segellar la porta dels teus records fins a la teva majoria d'edat.

- Això explica els somnis...

- Bé Maggie, ha arribat l'hora de que us torneu a trobar, un any després de la vostra separació.

En aquell instant el salze del jardí es va començar a il·luminar. Ara entenia perquè la casa de l'àvia tenia tantes habitacions de convidats. Vaig somriure. Qui seria el noi castany dels meus somnis?