El mar ungeix amb sal els mariners,
Que al dematí, a trenc d'alba, inflen les veles,
Per sortir a navegar; les damisel·les
Copsen des del port com aquests velers
Combaten els batecs de les onades
Ensems que pel sol són de nou gojades,
Reflectidens en l'espill de tendresa;
Un pretèrit record de la infantesa,
Oblidat en la fosca del futur,
Dissolt en la incertesa del present
Que avui ha construït est robust mur,
Infranquejable pel nostre vell cos;
Travessat sols per l'apol·lini vent
I per mos genis que en l'èter s'han fos.
VOUS LISEZ
SONETS DE TREN
PoésieÉs un recull de sonets escrits mentre viatjo amb tren. El vaig escriure entre finals del 2019 i principis del 2020, si bé l'he modificat l'estiu del 2024.
