De nou Selene s'ha fos en el cel
Oferint-li a Eos el seu carmí vel,
Per posar-se'l quan avui isqui el sol,
I dauri, del gavià, el primer vol.
La pluja d'estels que ha caigut de nit
Ha fet brotar del teu jardí les flors,
Entendrint de bell nou els nostres cors
Que els àngels lúgubres han enfosquit.
Els corbs han begut la sang de vesprada
Que per amor, per tu i jo ha estat vessada,
Mentre ens embriagava lentament
La brisa tardoral del nostre mar;
Folls volíem un tros del seu argent
Per a que el teu cos tornés a brillar.
YOU ARE READING
SONETS DE TREN
PoetryÉs un recull de sonets escrits mentre viatjo amb tren. El vaig escriure entre finals del 2019 i principis del 2020, si bé l'he modificat l'estiu del 2024.
