Sóc molt normal

Us aplaudeixo

Val si heu continuat llegint després dels insults i mitges amenaces us aplaudeixo per no ser uns figaflors i uns super sensibles de merda.
Primer de tot, he dit que diria la raó de perquè no poso data, doncs directament és perquè no vull que sapigueu quin dia em vaig fer el meu primer enorme cop al cap, ni el dia en que vaig treure llet pel nas de tan riure, no.

Tinc 14 anys i em dic Lis, en realitat em dic Elisabet però, visc amb 3 germans (si, tots nens)
I bé....això de dir-se Elisabet ,que és nom de princesa , envoltada de nois....no cola.

Doncs això, visc amb la meva mare, i amb el meus 3 germans, avera la veritat és que no em queixo de ser l'única germana.
Si ho penseu bé, és un avantatge ,per a mi, únicament perquè no sóc gaire femenina i m'agrada portar camises que pispo als meus germans, i la meva mare ja em tracta com a un nen, ja que està més acostumada a criar nois. Fins hi tot un dia, jo estava tan feliç entrant al lavabo i la meva mare mig adormida, que s'acabava de despertar em va dir que per pixar havia d'aixecar la tassa. Jo vaig passar completament ( també estava adormida) i vaig seguir el meu camí amb el meu germà petit de 7 anys darrere meu estirant-me el pijama i tirant-me boletes de paper, o del que fos allò.
Doncs això, que si tingues una germana potser la meva mare estaria més pendent de mi, ja que seríem dues nenes, i em faria posar faldilles, sabatetes roses i em faria pentinats raros per anar a l'institut, osigui que no...noooo!!!
Em farien massa bulling...

Jo sóc de les persones que es queden entre la massa però no són de la massa, és a dir una acoplada, una INTRUSA.

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

Super curt ja ho se. Hi haurà més "capítols" ( tinc un problema greu amb les "cometes")