Sóc molt normal

Festa de Nadal

Wooow!! A la festa m'ha passat una cosa super ultra mega forta!!!
Esque em costa escriure hi tot.

Val començo des del principi, avera al arribar a l'institut em vaig a posar a esperar en Marc i la Louanne, que arribaven tard, de sobte sento com algú m'agafa per darrere i em diu :
- preciosa, què fas aquí, vina amb nosaltres!

Em va estranyar molt, era una veu de noi, però no era la d'en Marc ni la dels meus germans.
Em vaig girar diguen:
-Ho sento t'has confós de perso...
Em va tallar veure la cara d'aquell noi, era en Lluís!!
De sobte em va deixar anar i em va dir posant-se vermell com un tomàquet:
- Perdo, pensava que eres la Laura.
Va haver-hi un minut d'incòmode silenci que em va semblar una eternitat. De cop en Lluís va tallar aquest silenci, jo em vaig alegrar, va dir:
-Bueno ens veiem un altre dia, vaig... A buscar la Laura.- i es va allunyar.

Jo encara en el xoc per el que havia passat, em vaig quedar clavada allà mateix, mirant a terra, de sobte en Marc i la Louanne em van saludar, jo vaig anar amb ells a dintre l'institut.

No els hi vaig explicar el que havia passat, únicament perquè volia intentar no recordar la preciosa cara d'en Lluís almenys fins el matí següent, quan estigui a casa SOLA. A part d'això tot va anar bé, a l'institut i a casa d'en Marc, va ser guay.

Només espero què després de les festes de Nadal desaparegui tot el mal rotllo, del tema d'en Lluís.

Esque estic massa obsessionada amb ell.