Sóc molt normal

Jota, Miquel, Joan i...

Val em, sóc jo o cada cop em passen coses més fortes aquest any?!

Avera des de la festa de Nadal a l'institut em  passen coses bastant estranyes i coses que mai m'havien passat en la meva vida relacionades amb en Lluís.

Bé, com us vaig dir en Jota va convidar una amics a casa, un noi de la seva classe, Miquel.
Un del seu curs, però no de la seva classe, Joan.
I... En Lluís!!

La veritat és que no m'estranya perquè en Lluís és tan popular que coneix a gent de tots els cursos.

En Marc, la Louanne i jo ens vam estar tota la nit a la meva habitació. Com que tinc una tele a l'habitació, vam sopar sobre el llit, pizzes i aletes de pollastre i ens vam estar tota l'estona, mirant pelis, xerrant i tafanejant.

.

Els amics d'en Jota també es van quedar a sopar i a dormir.
Jo estava bastant nerviosa perquè de passar a odiar i tremolar davant en Lluís a dormir a la mateixa casa és un gran pas per a mi.

No vaig poder dormir, segurament per en Lluís o per les moltes aletes de pollastre que vaig menjar. Vaig sortir una estona a fora amb l'abric i un batut  que havia agafat de la nevera.
De sobte sento un soroll i la llum de la cuina que s'encén.

Entro ràpidament a dintre pensant que era en Jota o potser els meus convidats. Entro, aixeco el cap i em quedo paralitzada, la persona que tinc davant meu també, és en Lluís, de cop i volta es posa vermell i em diu amb veu tremolosa:
- Ho sento, buscava aigua.

Jo no dic res i amb el dit assenyalo la nevera.
Em faig la natural i li dic, després de que agafi l'ampolla d'aigua de la nevera:
- No passa res, bueno fins demà.

El miro fixament i ell també em mira a mi, després de 5 segons me'n vaig corrents cap a l'habitació.

El cor m'anava a cent per hora i estava suant.
Durant el meu somni m'apareixen imatges d'en Lluís amb la samarreta llarga i pantalons curts que portava com a pijama. I jo allà plantada amb l'abric i els shorts de tela, gelada per la fred de l'exterior. Quan somiava em venien alguns calfreds.

Al matí següent, quan em desperto no hi ha ningú a la meva habitació, sento les veus de la tele. Miro el mòbil, eren les 11:30!!!
Surto de l'habitació i veig a la sala d'estar en Marc i la Louanne davant la tele estirats els dos en el sofà. En Jota assegut en un tamboret darrera la barra de la cuina amb el mòbil.

Vaig cap a la nevera a per l'ampolla de llet.

- I on són els teus amics?...- li pregunto, obrint la nevera.

De cop tothom es gira cap a mi, suposo que ningú pensava que m'havia despertat.

- Ja han marxat- em contesta en Jota els ulls clavats al mòbil.

- Bon dia hee!- em diu en Marc, abrasant-me.

- Si he, marmota...- diu riguen la Louanne, caminant cap a mi per abrasar-me, també.

- Bon dia, heu dormit bé?- els hi pregunto.

Ells em contesten que si al mateix temps.

A les 12:00 els dos van marxar de casa.
Jo vaig estar tot el dia, pensant a en Lluís.

Pfff... Quin pal de merda pensar en aquest nen.