Sóc molt normal

La que fa 3

Val, ara em presentaré correctament...

Em dic Lis, tinc 14 anys vaig a l'institut de la meva ciutat.
Visc amb la meva mare, Paula, i amb els meus 3 germans, el més gran de 17 anys Pau, en Jota, que en realitat es diu Joaquim però tothom li diu Jota, que te 15 anys i el meu germanet petitet, el picós, jo li dic així però es diu Enric i té 7 anys.

Be, emmm....jo ja m'aniré presentant més bé al llarg del diari: caràcter, amics, coses....bé ja m'enteneu.

Com diu en el títol sóc la que fa 3. La meva vida com a germana tres està bé, visc en una casa tranquil·la, amb un ambient agradable, menys el dilluns al matí, abans d'anar a l'institut. Buuuf!!! És horrible, es senten plors del meu germà petit, en Pau encara està sobant, en Jota encara està al lavabo, i no us ho perdeu,només hi ha un lavabo en tota la casa!
La meva mare intentant no explotar i fent la motxilla de l'Enric i jo escridassant el meu germà perquè surti del lavabo.

Però, no passa res, és el que hi ha.

Surto de casa i vaig a l'institut a peu, ja que estic a prop.
I xerro amb la Louanne (la meva millor amiga des de molt petites). Ens vam conèixer a la guarderia, mentre jo intentava tallar amb estisores de paper els seus preciosos cabells rojos.
Em va mirar i em va dir: Para o et tiro al terra!!

Va ser tan mono.
Des d'aquell moment som inseparables.

Bé..., xerrem, fem les idiotes, parlem del cap de setmana, i somiem en la festa brutal que volem fer des de que tenim 8 anys....si, però això és impossible.
La gent ens mira, en plan, "soñar es gratis".

Després ens trobem amb en Marc, el meu millor amic de fa 5 anys. Ell i la Louanne tenen algo...avera, també són molt amics, però crec que va més enllà de l'amistat, el que tenen aquell parell. Però ni un ni l'altre me'n vol parlar, jo sempre els molesto amb aquest tema, crec que la vergonya i l'amor s'han ajuntat en els seus cervells petitons i buenooo...
De totes maneres no sóc ningú per posar-me a la seva vida íntima ultra secreta, però és que els estimo tant en aquests dos, que vull que siguin feliços!!!

Parlant de felicitat... Jo tinc un problema molt gros i la Louanne no para de repetir-me el mateix cada dia. Jo la nena acostumada als nens i ja de la seva tribu, que tots el meus amics, apart la Louanne, són nois, doncs cada cop que veig un noi en concret començo a tremolar i a posar-me vermella.
Doncs resulta que aquest noi no es un nen qualsevol és.......

Jajajaja això fot molt no?
Bé us ho dic un altre dia.
Sort, per no morir de les ganes abans!