Sóc molt normal

Retorna

Em val fa mooooolt que no escric i per una rao molt bona, he estat ocupada, ara comento perquè.

Val emmm ha passat una cosa molt estranya, però a l'hora guay.

Val estàvem a l'institut amb en Marc i la Louanne.

- Ei hola, què fareu aquest cap de setmana?-pregunta la Loauanne.

- Suposo que res, els meus pares no hi seràn a casa, voleu quedar?- comenta en Marc.

- Els meus tampoc! Va quedeeem
I tu Lis què fas?- em pregunta la Louanne, emocionada.

- Emm...jo puc quedar els meus pares tampoc hi són aquest cap de setmana.- contesto.

- Val genial podem quedar a...-

- De què parleu nois.- de sobte en Lluis interromp en Marc. Què cony feia aquí?! I a més des de quan es preocupa per els NOSTRES plans.

- Emm... De que no hi han els nostres pares aquest cap de setmana.- respon la Louanne amb cara de " em ok, no som amics, ets un flipat i sorties amb la Laura!".

En Lluis suposo que s'ha adonat de la cara de la Louanne en veure'l

- Emm... Val nois, no ens coneixem guaire però ens vam veure a casa la...Lis?...si. I em vau caure bé, m'agradaria tornar a veureus.- diu en a Lluis.

Em val... Qui es pensa que és?! Ha dubtat en que el meu nom era Lis!! Ahggg per això l'odiooo. Si només ens hem vist uns minuts quan va venir a casa!!

- Si... Voliem quedar aquest cap de setmana, si vols....apuntat.- li diu en Marc.

Nooo!! Marc no. L'he mirat amb una cara de "què fas amb la teva vida?!!" i en veure'm la cara ha arronsat les espatlles, però era massa tard per rectificar i dir-li a en Lluis que no...

- Val genial! Podem quedar a casa meva, ja us enviare un Whatsapp per l'adreça, doneu-me els vostres números de telefon.Us vull ensenyar una cosa.- després em va picar l'ullet i li vam donar els nostres números, tot seguit va martxar.

Wow m'havia picat l'ullet...!!
No, Lis, no descontrol.

El dissabte vam arribar tots on en havia dit en Lluis. De cop va sortir ell d'una casa enormament gegant. Vam entrar. La casa era super moderna.

Seguíem en Lluis per tota la casa fins que ens vam aturar a la porta que obria la part exterior de la casa. Era enorme, només es veia gespa i hi havia una picina rectangular.
Vam sortir i va agafar una motxilla.
Vam tornar a entrar i a sortir per la porta principal.

-Us podíeu haver quedat a l'entrada he...- va dir en Lluis tot riguent.

El vam seguir, en el carrer hi havia tot de cases similars a la d'en Lluis però la seva era un pel mes grossa.

Això ha sonat fatal.

Vam arribar a l'entrada d'un local tencat.

- És una discoteca?!- va preguntar en Marc mig cridant.

- Si, és molt guay- va contestar en Lluis.

- Un moment, hi has entrat?! Però deixen passar a la gent de la nostra edat?.- va preguntar la Louanne.

- No però hi vaig amb uns amics més grans i com que sóc bastant alt no es fixen en mi.- va explicar en Lluis.

- Emm... I perquè ens has portat aquí?- vaig preguntar curiosa.

- No parareu de fer preguntes? Avui "dormireu" a casa meva, a la nit no hi seran els meus pares i ens colarem a la festa.- va dir en Lluis tot tranquil.

- Rm dacord, merci per preguntar si voliem... No et coneixem de res, però ens quedarem a casa teva i així ens podràs assencinar més facilment. No?- va bromejar ironicament en Marc.

Jo i la Louanne vam riure per sota el nas.

- No us vull assecinar! Sou molt tencats oi? Avera, pensava que confiaveu amb mi ja que em vaig quedar a casa la Lis a dormir.- va replicar en Lluis.

- si ja , però ni tan sols eres el meu convidat, eres el del meu germà i no entenc perquè ens has convidat a nosaltres i no a ell.- vaig dir.

-Bé, és igual deixeu-ho estar, només volia divertir-me amb els de la meva edat i que no siguin uns imbècils com els meus antics amics.- va dir en Lluis amb cara trista.

Ara ho entenía tot , els seus "amics" són uns imbècils i feia poc que ell ho havia descovert.
Només confiava amb nosaltres ja que una nit vam dormir tots a la mateixa casa. Ara més que ràbia em feia pena.

- Espera, és igual, vindrem amb tu, bé i si ells no volen ja vindré jo.- vaig dir senyalant en Marc i la Louanne.
Buah vaig flipar amb la meva reacció. Ja no em feia ràbia i ja no tremolava devant ell, suposo que és perquè vaig descobrir una mica més d'ell i no és que sigui tan estùpid en el fons.