Sóc molt normal

Missió impossible!!

A la nit després de trucar a la meva mare i dir-li que em quedava a dormir a casa un amic i demanar que em portés roba, vam anar a la discoteca.

Era bastant estressant, ja que no teniem 16 anys encara i que ens podien fer fora a patades. Jo portava unes plataformes i uns texans amb un jersei de ratlles blanques i negres. Per semblar més alta, ja que jo sóc bastant baixa.

Amb la Louanne ens vam maquillar però no a molta quantitat.

Abans de intentar entrar amb en Marc , la Louanne i en Lluis, que per cert anava super guapo. Em vaig dir que tampóc ens passaria res, no era com si en tinguessim 10, no, tenim 14 anys, només faltaven 2 anys per poder entrar-hi legalment.

Ens van demanar la edat i el segurata molt dubtos ens va demanar... Els papers d'identitat!!!

Tu vaaa, que tampóc entràvem en una espècie de residencia per a mafiosos, només era una puta discoteca.

De cop tothom va mirar en Lluis, ell tenia ela ulls com unes taronges. Li vam haver de dir que no els teníem en aquest moment i vam haver de martxar.

- No ens havies dit això dels papers!!- va escridessar la Louanne , referint-se a en Lluis.

- El problema és que no ho sabia val?!! Joder serà idiota el puto segurata- va dir en Lluis enfadat.

- Tampóc passa res, tens una casa gegant, perquè no fas una festa a casa teva he?!- va preguntar en Marc.

- Perquè els meus pares son idiotes i no em deixen per la por que destroci la casa!- va respondre en Lluis creuant-se de brassos.

La nit no era freda, anàvem caminant de camí a casa en Lluis. Estàvem tots desepcionats.
Sabent que hauriem de esperar dos anys per entrar-hi ( bé, alguns)

- És igual, anem a casa teva i ja est, tinc sooon! - vaig dir cridant la ultima paraula.

En Lluis va riure.
No hi havia ningú al carrer, ni un sol cotxe.
En Marc va aprofitar la oportunitat per començar a cantar, rectifico, cridar una cançó bastant traumant.

I don't have a xixi
I don't have a xixi
I don't have a xixi xixi
Tus farulillus!!

I així va continuar, la Louanne es va afegir a cantar la cançó, després jo i per acabar en Lluis.
Vam estar cantant, ejem cridant ejem, cançons durant tot el camí de tornada.

Quan vam arribar a la casa, em vaig canviar amb la Louanne en un lavabo del pis de d'alt.

- No m'esperava això aquest cap de setmana, sobretot que en Lluis ens convidés a casa seva només perquè el teu germà l'havia convidat a casa teva.- em va dir la Louanne treient-se el maquillatge devant el mirall.

- Ja, jo tampóc, però l'entenc, els seus ex amics son uns complets estùpids i ell està fart, a més està bé estar amb gent de la seva edat i ens a triat a nosaltres, per dir-ho d'una manera.- vaig dir.

Tot seguit vam baixar, hi havien els nois en el sofà parlant i mirant mòbils.

- Ja esteu? Val perfecte que voleu per sopar, podem encarregar algunes pitzzes.- va proposar en Lluis.

- Si o aletes de pollastre...- va dir en Marc mirant-me i riguent.

Vaig riure fent que si amb el cap.

Després de menjar les delicioses aletes de pollastre, vam estar una estona xerrant a la sala d'estar.

Tot seguit ens vam adormir allà mateix.

Ara en Lluis em queia molt bé, era "dels nostres" i ja no em feia ràbia ni tremolava devant ell. Era com si de tota la vida fossim amics.