Sóc molt normal

Aletes de pollastre

Crec que he trobat la solució al meu problema, ahir vaig estar pensant a la classe de socials, i em vaig dir a mi mateixa:
- com un professor tan abutrrit pot tenir fills, pobres nens, traumatitzats pel seu pare. Estic parlant sola? Si, suposo que si.
Canviant de tema, com puc solucionar el meu problema....

De cop va sonar el timbre de canvi de classe. Vaig mirar en Jordi, el meu company de classe, que estava assegut al meu costat.
Tenia una cara d'espantat, i s'anava separant de mi. Suposo que mentres parlava amb mi mateixa, jo feia alguna cara rara.
Bé què hi farem....
Sóc així de normal.

Tornat al tema... El meu pla definitiu és... Oblidarme d'en Lluis i de tots els romanços que hi pot haver en una vida, en aquest cas la meva, estar tota la meva vida amb els meus millors amics, menjar moltes aletes de pollastre, engreixar-me molt, aconseguir ajudes economiques per el meu enorme pes, llogar un pis al mig d'un carrer fet merda, i viure feliç amb les meves aletes de pollastre.

Encara no ho se com ho faré per aconseguir tantes aletes de pollastre com per engreixar-me uns 200 kg.

Però bé... S'ha d'admetre que és un bon pla, oi?!

En el cas de que tot vagi malament...

Pla 2: acabar els estudis i treballar tant que el meu cervell deixi de costat tot el que és vida social, i ser milionaria.

Pla 3 : fotrem un tir al cap, que suposo que no passarà ,perquè amo la vida. I a més els morts no poden menjar aletes de pollastre.

Siusplau no feu cara de: WTF?! Aquesta tia pren droga?!

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

WTF??! Era bastant raro això, no?