Sóc molt normal

Diari Lis...

Ua! El dia de la festa, en Marc, en Lluís, la Louanne i jo vam estar pensant en una venjança brutal per a la discoteca aquella. Em van explicar el que li van fer a en Lluís i tal,tal...

La venjança serà anar de nit a la discoteca i fer un grafiti en plan: " Mal tractament infantil", "Fills de la gran" o alguna cosa per l'estil.

Ja se que no és la millor venjança del món i que és molt friqui però la veritat és que ningú té ganes d'anar en un centre de menors.
Així que farem alguna cosa...suau.

Parlant de venjança. En Lluís va deixar la Laura ahir a l'insti. Va ser molt bo, estàvem en el pati xerrant en una taula amb en Marc, la Louanne i en Lluís. La Laura s'acosta.

- Què fas amb aquests, xuxe?- Pregunta la Laura a en Lluís.

- Ja no sóc el teu xuxe, Laura. Et deixo.- Va dir en Lluís amb un somriure fals.

Va ser tot molt estrany. La Laura es va quedar immòbil com si no sàpigues el que havia passat.

- Ja pots pirar.- Li va dir en Lluís a la Laura.
La Laura va marxar.

I nosaltres ens vam petar de riure durant uns mil minuts.

Va ser molt graciós.

Va molar de part d'en Lluís.

En fi...és com si tots comencessim una nova vida, el quatre amics, un pla de venjança, un história... Bé, ja se m'entén...

Realment tinc sort de tenir uns amics com la Louanne, en Marc i en Lluís.

Ai! I parlant d'amics... tinc un conill de mascota!!!

Es tan encantador, espero que un dels meus estúpids i psicòpates germans no el matin "per accident", igual que un peix que vaig tenir, una tortuga, un canari i un gatet que va fugir de casa, estic segura que són ells els que el van espantar i va pirar de casa.

Crec que un mosquit els supera d'intel·ligència.
I la meva mare no ho sap, per sort, perquè si ho sàpigues ells no estaríen aquí...ja m'enteneu...residència de psicòpates...si.