Sóc molt normal

Diari Lis.

Wow fa una setmana que no escric en el diari!

Uff...moltes coses per explicar, suculents coses.
Ja es febrer i ja es divendres!!!

Primer tema: casa.

En Jordi ( el veí acoplat ) ha passat de venir de tant en tant a casa a venir cada dia i aixó m'esta començant a emprenyar.
De què va!! A més a més, és "amic" d'en Pau. En Jordi és escriptor i en Pau s'esta inspirant amb tot això de l'escriptura i està fent una carrera d'això o alguna cosa per l'estil. Doncs en Jordi aprofita la oportuintat que en Pau necesita un cop de mà amb els estudis per infiltrar-se a casa com un desgreciat que és, segons jo.

A i...ufff allò del parc d'atracció que vaig explicar amb la pinça aquella. Doncs si vam guanyar...un puto peluix que vam haver de regalar després de fer caure accidentalment el gelat d'un nen petit, sinònim: dimoni.

Així que penso que no vam triumfar gaire. Però bé, va ser divertit.

El casament va anar bé, per sort l'àvia portava un vestit super llarg i super,ample. I en el moment en que es van fer el peto els casats vaig girar el cap en una altra direcció, i vaig veure una nena petita vomitant, així que em vaig traumatitzar igual. Però segueixo creient que vaig escapar de l'ecena del peto dels avis.

Segon tema: amics.

Aquest tema realment em deprimeix. La Louanne i en Marc aquesta última setmana no m'han fet ni cas.
I la veritat és que no m'esperava això de la part dels "meus millors amics". Però és la vida, i la vida és molt dura, fins hi tot massa pel meu gust.

A part de la Louanne i en Marc també hi ha en Lluis. Ecs!!

En Lluis m'ha estat enviant missatges, notes a l'hora de classe, mirades tristes i bajenades d'aquestes des de la "baralla" de la cafeteria.

El que no entenc és que perquè busca tant a que el perdoni si ni tan sols som amics, unicament perquè em va ridiculitzar i insultar devant de tota la penya de l'inti.
Vull dir, que em va arruinar les possibilitats de ser de la massa i passar deseperseguda en els passaisos de l'edifici.

És a dir, quan passo la gent comença a riure, o a preguntar-me si estic bé!

Com puc estar bé si em recordes l'umiliació que vaig patir, estupid??!!

Això és el que m'agradaria respondre, però desgraciadament no tinc prou valor ni força de voluntat.

Bé, tot va bé a part d'això, de tot això.

No, no va bé.

Sento com si la gent que em cau bé passes de mi, no em fan cas.
No sé que prenen abans de anar a dormir ara aquests.

Tercer tema: els meus plans.

Bé, s'acosta el meu aniversari i cincerament no vull fer res ni tan sols amb la Louanne ni amb en Marc, m'han desepcionat molt.
I com que estic rebentada pel que em passa, no tinc forces ni anims per fer una festa.
Així que no, no faré res.

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

Com haureu notat ja torna a ser la Lis que escriu en el diari i no en Lluis que pensa. De totes maneres ja avisaré si intervé en Lluis a la història.