Sóc molt normal

sento que els problemes s'acumulen

Som divendres, per fi la setmana acabadaa!!!

El dimarts he estat tot el dia al llit. I mirant series.

El dimecres i el dijous han passat volant i per mala sort he anat a l'institut per obligació de la meva mare.

El dimecres li he explicat tot a la Louanne del tema d'en Lluis després la "baralla" en el lavabo.
La tia directament, ha flipat i s'ha posat com una moto, almenys ha aconseguit treurem un somriure. El que m'ha desepcionat és que en Marc no m'ha fet ni cas, ha passat olimpicament de mi, no se quina mosca li haurà picat ara.
Però bé, la veritat és que és igual perquè a sobre que l'he defensat a la cafeteria i m'an ridiculitzat, no fa ni un mínim esforç per animar la meva situació actual. Passo d'ell, els nois son estúpids.

A part dels amics, la familia va...va com va. Ha arribat un veï nou en el carrer i em cau molt malament, únicament perquè aquests dies s'esta incrustant a casa, sopa a casa i es passa la major part a casa MEVA i de la MEVA FAMILIA. És un esnob total, l'únic tema de conversacio que es pot tenir amb ell és...d'ell mateix.

És orrible, sento que les coses s'acumulen, que tot cau sobre mi i aghh d'aqui 2-3 mesos és el meu aniversari, al març, quin fàstic.

I si, em fa fàstic perquè no vull creixer, vull ser com...en Peter Pan,si. I ara piraria amb ell a Neverland.

Tornant a l'asquerós tema d'en Lluis... El dijous m'ha sorprés bastant, a classe de anglès. Ha estat tota l'hora mirant-me fixament amb cara de preocupacio i disgust. I el molt imbècil m'ha passat una nota en un paparet durant la classe on hi deia:

Encara no has contestat a la meva pregunta del dilluns, estàs bé?

Com podia estar bé, tot seguit, és a dir, quan la classe ha acabat m'he aixecat i he tirat el puto paparet per la finestra, tal i cual.
I he continuat el meu camí tota orgullosa.

Després de l'insti, a la sortida, sinònim, "camp de batalla"* m'ha agafat pel braç i m'ha dit: -no era la meva intenció.

A mi me la sudat que no fos la seva intenció, aquest noi és bipolar.

Li he mirat la cara amb una mirada de "Si no deixes anar el meu braç t'arrenco el cap."
M'ha deiaxt anar i he pirat. En Lluis s'ha quedat allà plantat.

*Camp de Batalla: la sortida de l'insti està plena de persones i si no empenyes a gent et quedes allà tota la teva vida, és impossible sortir amb tranquilitat.

Quan he aconseguit sortir he anat a casa i...hi havia el puto acoplat del meu veï, Jordi.
Aghhh no té vidaa!!
Avegades penso que la meva mare és estùpida per no posar una porta de ferro amb codic secret a l'entrada.

El meu pare i la mava mare es van divorciar quan l'Enric tenia 1 any. I jo 8 acabats de fer.

El meu pare viu a Estats Units, el molt cabró ni te prou valor per trucar un cop a l'any ( almenys) i a més dona menys pensió del que hauria de donar a la meva mare, però ella no el vol denunciar perquè diu que és el nostre pare, que no vol que tinguem un pare entre reixes o alguna cosa per l'estil. La majoria de les vegades no faig cas al que diu.
Ni jo ni els meus germans.

Parlant dels meus germans...
Demà ( dissabte) amb en Jota i en Pau anirem en una mena de parc d'atraccó que ens conviden els forrats dels meus avis. L'Enric anirà al cinema amb la mare.
Nosaltres tres ens hem estat entrenant durant 3 mesos a la maquina aquella de les pinces ( que es impossible guanyar) pero nosaltres em pillat el truco.
Som els putos amos.

Ja explicaré si hem aconseguit guanyar. A i el diumenge aniré en un casament...de l'àvia d'uns cosins de segon grau o algo per l'estil, segurament no escriuré perquè estare...ocupada mirant com una àvia de 75 anys es casa, amb un vestit apretat i modern, amb pintallavis vermell i fent el peto al seu marit. Ecs!! És una mala imatge celebral. Haure de mirar en un altre lloc per no vomitar.

I ja és tot.

En Marc no em dirigeix la paraula i em comemço a preocupar tinc por de que estigui enfadat a mi per una raó que ignoro. La Louane... Li vaig proposar per quedar algun dia de la setmana i em va dir que estava ocupada tota la setmana incluint cap de setmana.
Estic molt desepcionada perquè és ara que nesecito estar amb els meus millors amics i no estan aquí.

Bé, és igual.
Passo d'ells completament.

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

Bé, el primer que vull dir és que el proxim capítol, serà el pensament d'en Lluis, és a dir, que parlarà ell com si estiguessim en el seu cervell.

Oviament en Lluis no te diari. Així que son només els seus pensaments.