Sóc molt normal

Pensament Lluís

Pensaments d'en Lluis:

Aiii... Crec que el pla d'en Marc acabarà molt malament, directament perquè l'estem liant.

El pla d'en Marc és...:

El dia de l'aniversari de la Lis, fer-li una festa sorpresa a la discoteca.

Un amic del cosi d'en Marc és amic del segurata. I ara estem organitzant ho tot. El cosi d'en Marc intenta convencer el segurata, que es nega en complet en deixar-nos entrar encara que d'aqui tres mesos la majoria de la gent ja tindrà 15 anys i de 15 a 16 en va unicament 1. Si , Lluis saps contar!!!

El pla és que la Lis no s'adoni del que estem planejant. I en Marc ho fa bé... Crec que la Lis es pensa que s'ha enfadat amb ell però és igual. La Louanne perfecte. Però jo l'he liada. He exagerat massa.

Dilluns, després de la "baralla" a la cafeteria:

- Què has fet?!- m'escridassa en Marc.
Estàvem en un passadís, mentres els altres alumnes ja estàven a les classes.

- No ho se, m'he passat!- dic trist.

- Si t'has passat, només havies de intenat que s'enfades una mica amb tu, però no ridiculitzar-la ni que t'odiés a mort.- em diu la Louanne.

- M'odia a mort? Joder... Crec que està al lavabo, intentare que em perdoni, però sense que s'adoni de la festa ni res.- dic mirant de dreta a esquerra.

- Val, però no la caguis, aquests dies has d'intentar fer-te perdonar.- em diu la Louanne.

- Si, nosaltres hem d'intentar aconseguir entrar a la discoteca, aconseguir una font de xocolata, menjar molt de menjar, que vingui un pilo de gent i dir-los que és una festa sorpresa i si no podem entrar a la discoteca no ho se...- diu serios en Marc.

- pfff, si no ho aconseguiu ho podeu fer a casa meva, però no crameu la casa siusplau. Intentare que aquest dia els meus pares no siguin a casa.- dic rendit.

- En serio, faries això per la Lis?!- em pregunta la Louanne emocionada.

Arronsso les espatlles i faig que si amb el cap.

De cop ella m'abrassa. Saltant i cridant d'emoció.

- Perfecte, ets el millor- em diu en Marc.

Després en Marc i la Louanne entren a classe i jo em dirigeixo al lavabo.

- Estàs bé?- li pregunto.

- Bipolar de merda, fill de puta, no em tornis ni a mirar- em diu d'esprés de fotrem una bofetada en tota la galta.

Wow, no pensava que ella era capaç de fer això, però suposo que de la Lis t'ho has d'esperar tot. La tia després d'això va pirar i jo em vaig quedar allà encara en el shock del que havia passat.

L'havia cagat, un altre cop durant la setmana vaig intentar calmar l'ambient amb ella.

És complicat.

D'aquí a uns quatre dies ja es febrer. I només quedarà un mes i 12 dies per tenir-ho tot llest. L'aniversari de la Lis és el 12 de març.

El més complicat crec que és intentar que la Lis no fagi res per el seu aniversari, cap festa ja que nosaltres l'estem preparant.

- Xuxee vina amor!- ahgg la Laura, interroment els meus pensaments. Ara estic amb uns amic i amb la pesada de la Laura. Perquè cony estic amb ella? Si és una pesada. No em mola aquesta tia, és molt curta. De fet no ho se ben clar qui em mola de veritat, i la Lis... No, no.Crec que demà tallaré amb la Laura (un altre cop).

Pero ara serà difinitiu suposo.
Adéu, he de estar amb la meva novia, no, rectifico...exnovia.