Sóc molt normal

Banano

Estava somiant que corria amb en Lluis en un capm riguent ,de cop, vam caure a terra, em giro cap en rere per veure si hi ha algú i sento alguna cosa freda en el meu peu, em torno a girar i devant meu hi ha en Lluis, xupant-me el peu?!!

De cop em desperto, seguexo sentint alguna cosa freda en el meu peu, baixo el cap per veure i oiii hi havia un gatet llepant-me el peu, el gatet era tot negre amb una taca blanca sota el morro, ulls blaus i rodons.
Vaig començar a riure per el meu somni amb en Lluis xupant-me el peu.

- Es diu Banano.

De com em giro, derrere meu hi havia en Lluis mirant-me fixament i en el gatet.

- I qui li posa de nom Banano en un gatet?- dic riguent i agafant el gatet. Que per cert es super carinyós.

- Crec que jo.- diu en Lluis riguent i acarsiant-se el cabell.

- És molt mono.- li dic, acarisiant el gatet.

- Si.- em diu acostant la mà en el gatet que està en els meus braços per acarisiar-lo.

Hi ha un silenci, però aquest cop agradable.

- Lis.- diu en Lluis interrompent el silenci.

- Si? - pregunto preocupada per la cara que fa en Lluis.

- És difícil viure amb tres nois? - em pregunta riguent.

Li vaig tirar un coixí en tota la cara i vaig començar a riure.

- Tio, no fagis aixó, pensava que havia passat una cosa greu!!- li dic riguent.

Ell continua riguent.
Després d'una estona ens vam calmar, per no despertar els altres.

- Mmm... No...- contesto amb un riure per sota el nas.

- Val, val. Pregunta 2:En Marc i la Louanne, tenen algo, és a dir, va més enllà de l'amistat?- pregunta ell. Mirant-me fixament.

No vaig contestar. Unicamemt perquè a ell no l'importa, avera ens coneixem super poc i va el tio i ens convida a casa seva perquè el va convidar el meu germà a casa i vam parlar dos segons i bé al llarg de la setmana ens ha estat parlant a l'insti, i ara em pregunta una cosa personal dels meus millors amics.

- No em contestatas?!- diu en Lluis riguent , fluixet.

Li faig que no amb el cap amb un somriure estampat a la cara.

- Val, val he entes el teu joc...- em diu fent-me un somriure i picant-me l'ullet, ahgggg perquè cony va fer això!!

- Vina.- em diu agafant-me pel braç.

Els dos ens vam aixecar amb molt de compte per no despertar a ningú.

- On em portes?- xiuxegeixo.

El tio no em va contestar, interesant.
I continua agafant me pel braç.

Pugem unes escales encargolades, no hi han les llums enceses però les faroles del carrer i la llum de la lluna passen a traves le fineatres iluminant la casa.

Arrivem al segon pis, llavors obre una porta de vidre que condueix a la terrassa. Sortim. Deixa anar el meu braç i puja unes escales que porten a sobre el teulat, tot seguit comprova que no hi hagi ningú al carrer i em fa un gest amb la mà per que vingui amb ell. Segueixo els mateixos passos que ha fet ell per pujar a sobre el teulat.

- Mola he!...- em diu tot orgullos.

Jo ric.

- Si... I què fas aquí, contemplar les estrelles?- dic vacilant.