Sóc molt normal

Continuació

Jo pensava que tothom m'odiava per no se quina raó.

Però el dia del meu aniversari la Louanne em va dir que havia d'anar en aquella discoteca que vam intentar entrar amb en Lluís.

Vaig anar allà. I quan vaig veure la Louanne ( que per cert, va arribar tard) doncs va ser super estrany. Al principi em va dir que la seguís però sense mirar, es evident que jo no ho vaig fer. Ella va insistir inventant que era una cosa que havia fet o alguna cosa per l'estil. La vaig seguir sense mirar i quan em va dir que ja podia mirar, estàvem al pati d'en Lluís i hi havia molta, però molta gent cridant: Felicitats!

Em vaig espantar tant que vaig caure a terre ( típic de mi) i en Lluís em va ajudar a aixecar - me tot diguent:

- Ara em perdones?

Va ser en plan peli.
Les llums de la piscina eren de color verdes.

Em van explicar tot allò de que la distancia que hi va haver només era per distreure.

El més fort es que no coneixia ni la meitat de la gent que hi havia a la festa.

En fi... que m'encanten els meus amics. Després vam estar parlant tota la nit, és a dir, que no vam dormir.

Ara em sap greu haver dubtat dels meus amics.

En aquella festa hi havia una font de xocolata. Us ho podeu creure??!!

En Lluís va ser bua va ser de tot.

I no penseu en el sentit en que no s'ha de pensar...

I bé ho he resumit tot perquè va passar tant ràpid que...

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

Ja he tornat. Ja vaig dir que no estaria molt de temps sense escriure aixi que...