Sóc molt normal

Serà idiota.

Idiota,estùpid... Aghh l'odiooo.
Està mort per a mi!!

Si, i qui està mort per a mi?
Doncs en Lluis.
No se com he pogut pensar que erem amics, que confiava en ell.

Quina decepcio.

Ara preguntareu perquè. Doncs aquí ve l'història.

Com ja sap tothom en Lluis ens va convidar a casa seva amb la Louanne i en Marc.

Doncs el dilluns el meus millors amics i jo estàvem a punt d'entrar a la cafeteria de l'institut a l'hora del pati, com normalment fem. Ens assentem a la taula del fons, i de cop ens ve la Laura amb la seva cara de superior ( com sempre).

- I què feieu aquest cap de setmana Marc i Luna?- pregunta amb un riure maligne referint-se a en Marc i a la "Louanne" ,no a la Luna o qui fos la "Luna'.

Els dos es van posar vermells.
No m'ho podia creure que en Lluis li haves dit a la seva "exnovia" el que havia passat a casa seva.

Però això no va ser el pitjor.

Vaig anar enfadada cap a la taula on hi havien els "amics" d'en Lluis i en Lluis.

- De què vas?!!- el vaig escridessar.

- I tu qui ets matada?! Perquè em parles?!- em contesta el molt fill de la seva mare.

En aquell moment em vaig quedar en blanc. Era impossible el que estàva passant, no m'ho podia creure.
Vaig comença a pensar tot el que havia fet en Lluis el dissabte, el que haviem rigut, i el que em va fer més mal és que m'havia fet creure que erem amics.

- Ei, empanada, fora!- interromp bruscament els meus pensaments l'inùtil de la Laura.

Intenava retenir les llàgrimes de ràbia que estaven a punt d'esclatar els meu ulls.

Aixeco el cap i m'envaig d'allà, ningú parlava, hi havia un gran silenci a la cafeteria.

Em dirigeixo al lavabo.
No ho podia retenir més i ho vaig deixar tot, les llàgrimes i les esperances que m'havia fet.

Sento el timbre per entrar a les classes. No vaig assistir a les últimes hores de classe, jo estava al lavabo durant aquell temps i aprofitava l'oportunitat que tothom estava a les aules, per plorar, desfogar-me i cridar.

- Estas bé? - sento una veu apagada. Era en Lluis.

Com havia gosat entrar al lavabo de les noies i preguntar per el meu estat d'ànim després del que acabava de fer?

-Bipolar de merda, fill de puta, no em tornis ni a mirar!- l'escridasso després d'un cop de mà en tota la seva galta esquerra.
M'envaig corrents d'allà. Em giro, ell encara està allà, a l'entrada del lavabo de les dones, paralitzat per el que acabava de fer.
Mai hauria d'haver confiat en ell.
És un desgraciat. L'odio a mort.
Ara estic tancada a la meva habitació amb la música a tota castanya. En pijama, en el llit envoltada de mocadors fets servir, pensant.

He convensut a la meva mare per demà no anar a l'institut, inventan que estic malalta. Però aquesta escusa suposo que no podrà servir per tots els dies d'escola que queden abans les vacances d'estiu.

---------------------------------------------------

Whatsapp/ xat de Pitufa: en línea

- Estas b? , no t'he vist les últimes h d'insti. En Marc i jo estem preocupats, si vols venim a casa teva, però no ho hem fet abans pq hem pensat que volies estar sola. En Lluis és un mal parit, i la Laura tb, no calia q fesis aixó per a nosaltres, ets la millor. ♥

No, Loauane no cal - venir, demà no vindre a cole, no podría aguantar veure la cara d'en Lluis. Després de tot allò l'idiota m'ha preguntat si estava b i això suposo q és el q m'ha afectat més. Tu tb ets la millor♥.

- q dius que ha fet??!! Val ja està, demà el mato, el dimecres en parlem ( si vens).

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

Això últim si no ho heu entes és un xat entre la "pitufa", és a dir, la Louanne i la Lis.