La nit i el matí

322 15 2
                                    

A les vuit i mitja vam sortir de la piscina i ja era de nit. Vam anar a les habitacions i ens vam vestir.
Quan vaig baixar vaig veure a l'Amaia i el Diego fent el sopar (no us creieu que era gran cosa; només vam sopar embotits i prou). A l'acabar de sopar ens vam reunir al voltant de la tele i vam parlar de l'escola, les notes, etc.

-Sortim ja?- va preguntar el Marcos ansiós.

-Sí!! Aquest any podem anar al bar per les nits!- va dir l'Hug amb un somriure molt característic d'ell.

A la nit, el bar és com una discoteca; s'omple de gent, hi ha música forta i no tanca en tota la nit. Últimament, no es podia entrar al bar per les nits si eres menor de 16 anys, però es veu que ho havien canviat.

Vam agafar les bicis i les vam deixar a l'entrada del bar. Estava força nerviosa, mai havia entrat a una discoteca, com si fos gran i estava bastant cagada... Vam entrar, i la música sen's va tirar a sobre. No hi pintavem molt: estava ple de gent major a nosaltres, de vint anys més o menys. Tots els meus amics se'n van anar cap a algún lloc i jo em vaig quedar sola. Ja estava a punt de sortir quan el Marcos se'm va apropar i em va dir:
-No et preocupis, a la terrassa hi ha gent de la nostre edat...

Vaig assentir i els dos vam anar a la terrassa del bar. Allà hi havia gent que no havia vist mai. El Borja estava envoltat de noies, com no, i el Marcos va anar cap allà, deixant-me sola un altre cop. Vaig intentar localitzar a la Paula o inclús a l'Amaia. Tot estava ple de gent i no em va agradar gens aquell ambient; així que me'n vaig anar del bar. Fora s'estava molt millor. Vaig agafar la bici i vaig tornar cap a la casa. Em vaig tombar al sofà i vaig començar a mirar el mòbil; el grup de WhatsApp de la nostra classe m'havia clavat cinc-cents missatges, i tenia tres trucades perdudes; una de la meva àvia (vaig sudar), una de mon germà i una altre del Didac. Del Didac? Vaig començar trucant al meu germà.

-Hola!!

-Hola peque!! Què tal va pel poble?

-Molt bé. Estic a una casa particular amb els meus amics.-vaig dir entusiasmada.

-Que bé, quina enveja...

-Enveja tu! Et quedaràs tota una setmana a casa sol...

-Amb la Emma, no ho oblidis...

-Hahahah és veritat... Bé, adéu que me'n vaig a dormir -vaig mentir.

-Bona nit peque...

I vaig penjar. Em vaig alegrar molt de parlar amb mon germà; ell estaria amb la meva germana a casa tota la setmana. Després, vaig trucar al Didac. Mentre esperava a que contestés, estava pensant en perquè coi m'havia trucat.

-Hola Sandra!

-Hola Didac! Com és que m'has trucat?

-És que estic fart de la meva germana i us trobava a faltar...

-Per què estàs fart?

-Perquè sempre està presumint de tot i els pares la tenen com a preferida.-em va fer molta pena; si pogués, li hauria dit que vingués, però no hauria quedat bé.

-Buff... Amb perdó, però la teva germana em té fins els nassos...

-Ja, a mi també.- vaig somriure.- Bueno, et penjo que me'n vaig a dormir. Bona nit...

XOBWo Geschichten leben. Entdecke jetzt