XOB

Natàlia.

Vam penjar algunes fotos i vam baixar de la muntanya. A l'arribar a la casa, em vaig dutxar i al sortir del lavabo, vaig veure a la Paula. Estava esperant a parlar amb mi.

-Sí que us va bé, eh?-jo vaig envermellir i ella va riure.-Va, tranquil·la... Us ha vist tothom, però no volen dir res. M'ho has d'explicar tot, eh? Com és que us heu... Enamorat? Besat? No sé com dir-ho.

-És que, com saps, jo estava perduda a la muntanya, no us trobava. Llavors l'Òscar m'ha vist, hem parlat del que va passar ahir i ens hem liat.

-Què va passar ahir? Lo del teu germà?

-Ah! Clar! No t'ho vaig explicar...-ella va fer cara d'intriga i vaig seguir:-al bar, el meu pare em va trucar per a dir-me lo del meu germà, vaig plorar i l'Òscar em va ajudar. Em va acompanyar aquí, a la casa, i em va fer un altre petó...

-Ah!! Què no és el primer que us fèieu?!?!-jo vaig posar-me vermella com un tomàquet i ella va riure.

Mentrestant, al pis d'abaix...

-Eh, tio, què ha passat amb la Sandra? No et pensaràs que no us hem vist...-va dir-li el Julen a l'Òscar.

-Ens heu vist? Joder, quina vergonya...-tots van riure.

-Bueno, al tema, què ha passat entre vosaltres??-va dir l'Hug ansiós.

-Ahir al bar, el seu pare la va trucar per dir-li lo del seu germà i es va posar a plorar. Jo no la podia deixar així, sola i plorant, així que la vaig acompanyar aquí, la vaig ajudar a tranquilitzar-se i...

-I?-van preguntar el Borja i el Marcos a la vegada.

-Ens vam fer un petó.

-Un pico o un dels bons?-va preguntar el Julen. Tots van riure.

-Normalet, avui ha estat millor...-va somriure l'Òscar.-I tu Hug? La Paula i tu heu... Fet algo?-tots van dirigir la mirada a l'Hug.

-Liar-nos, res més.

-Eo, l'Amaia i el Diego, on són?-va preguntar el Borja.

-El Diego ha anat a veure els pares, ell se'n va demà del poble. Per sort, ens segueix deixant la casa. L'Amaia l'ha acompanyat.-va respondre el Marcos.

-És cosa meva o aquests són una mica marginats?-va preguntar l'Òscar.

-La veritat és que últimament s'estan automarginant...-va dir el Borja i tothom va riure.

Cinc minuts després, la Paula i jo vam baixar al saló.

Vaig veure a tots els nois parlant i rient, quan l'Òscar em va veure baixar, va somriure i jo li vaig tornar el somriure.

-Crec que ja me'n vaig a casa, a sopar. Us veig al bar?

-I tant!-van dir tots.

-Passo.-vaig dir.

-Va, t'ho passaràs molt bé...-va dir-me l'Òscar amb cara de gato con botas.

-Que no... Els únics cops que he anat ho he passat malament...-vaig dir-li amb pena. Ell va sospirar i se'n va anar, una mica enfadat. Uns minuts més tard, van aparèixer el Diego i l'Amaia.