XOB

Tornar... Bé

Oh, quina merda!!
El despertador sonava. Em tocava escola... Vaig llençar-lo a terra i em vaig aixecar. Avui era el primer dia i havia dormit fatal. El meu primer pensament va ser cap a l'Òscar, que ara estaria al poble, disfrutant encara de les 'vacances'... Em vaig dutxar i em vaig vestir amb una camisa blanca, uns pantalons negres ajustats i Vans.
A l'anar a l'escola em vaig trobar a l'Amaia. Ella no parava de parlar del Diego. Jo ni l'escoltava. Vam arribar a l'Institut i vaig veure al Didac... Sol? I la seva germana?

-Hey! On és la teva germana??-vaig preguntar.

-S'ha canviat d'Institut. Ara va a un de pijos. La van acceptar per les seves notes...-vaig fer cara de triomf, però vaig parar quan em vaig adonar que el Didac seguia allà.-tranquil·la, jo també m'alegro...-va dir i vaig riure.

Van obrir les portes de l'escola i vam entrar. Els primers dies són els millors perquè no fots res, tot són presentacions de temes i unitats... A primera hora teníem socials, i, com sempre, la professora estava alegre de començar les classes.
<Si estàs alegre un dilluns, ets imbècil>Vaig pensar.
El Julen va arribar tard a classe, cosa que ja m'esperava. Les classes van passar leeenteees i avorrideeees... Sempre era el mateix (hola, com us han anat les vacances? Aquest trimestre traballarem això i això, i tindreu tres exàmens. L'actitut compte molt...) Bah, tonteries que no paraven de repetir els professors.
Va arribar l'hora del pati, i com estava plovent vaig anar a la cafeteria. Allà estaven el Julen, el Borja, l'Amaia i la Paula esperant-me. Vaig asseure'm amb ells i vam començar a parlar de lo bé que ens ho havíem passat aquells dies i de lo merda que era tornar a l'Institut... El Didac es va unir a nosaltres i va dir una cosa que ens va deixar una mica parats:

-I tu, Didac, què has fet la Setmana Santa?-va preguntar-li la Paula.

-Res important, he anat a Llívia, la nostra casa d'estiueig...

-I... Què?-va dir el Borja alçant les celles. Tots vam riure.

-D'acord... He conegut a una noia. Es deia Ainhoa.-el Borja es va quedar blanc i la Paula i jo vam riure. El Julen i l'Amaia no entenien res. Clar que, potser no tenia res a veure.

-Era pèl-roja?-va preguntar la Paula rient.

-Sí... Com ho saps?

-I... Amb pigues?-vaig dir jo també rient. El Borja es va tornar encara més blanc, i el Didac va assentir.

-Sí... Com ho sabeu? La coneixeu???-en aquell moment la Paula i jo vam petar a riure i el Borja també, però sorprès Encara estava blanc.-la coneixeu si o no?

-Bé, diguem que jo... Vaig liar-me amb ella.-el Didac també es va tornar blanc. Llavors el Julen i l'Amaia van petar a riure.-estava a Llívia? Amb tu? Però si jo la vaig trucar i...

-Te l'ha liat!-va dir-li el Julen. Tots es van posar a riure.

Desgraciadament, es va acabar el pati i vam haver de tornar a classe.  MATES. Nooo. Asquerós, horripilant, terrorífic... No tinc prous paraules per descriure-ho.

-Bon dia, nois!-va dir el profe apareixent per la porta. Vaig fer cara de fàstic a la Paula i ella em va imitar.-Com us han anat les vacances? Suposo que heu estat pensant en mates, oi? Haha, era broma, era broma.-<Haha, molt graciós...>vaig pensar irònicament.-Bé... Aquest trimestre, sens dubte, serà el més important perquè començareu a fer temes que practicareu l'any vinent i a més haureu de fer el treball de síntesi... Ah! I no us oblideu de que...-em va mirar fixament.-l'actitut és el que rematarà la nota final. Per exemple, si teniu un 4,5 l'actitut us pot baixar a un 4 o us pot pujar fins el 5. Entesos?-tothom va assentir excepte jo, i el professor seguia mirant-me. Vaig assentir sospirant i cansada.-D'acord...

La classe va prosseguir hores, dies, mesos, anys? Se'm va fer eterna. Quan parlàvem de l'actitut ell sempre em mirava i jo acabava assentint. Llavors, màgicament, es va acabar. Vaig anar al lavabo a rentar-me la cara, estava suada i adormida, així que m'aniria bé l'aigua freda...

Després de diverses classes, va arribar l'hora de dinar. Hi havia pèsols. Quin fàstic!! Em vaig asseure al costat de la Paula i el Borja, intentant-me allunyar el màxim de l'Amaia, per a no morir-me de vergonya el primer dia... Vaig posar-me aigua al got, vaig agafar la forquilla i... Inevitablement, l'Amaia es va posar a resar. La Paula, el Borja i jo fèiem com si no la coneixessim, però tothom s'estava rient d'ella. Quan va acabar de resar anava a dir-nos alguna cosa, però nosaltres la vam ignorar. El Julen mai es quedava a dinar perquè el van expulsar del menjador al primer trimestre, i el Didac tampoc perquè era al·lèrgic a moltes coses.

Vam acabar de dinar i encara quedaven dues hores més de sufriment. Com vaig poder aguantar el primer i el segon trimestre?! Les dues hores següents no se'm van passar tan llargues perquè estava xatejant tota l'estona amb l'Òscar, per sota la taula. Ell deia que estava al poble, i que no hi havia ningú excepte vells que vivien allà tot l'any. Jo li vaig dir que m'avorria i el trobava a faltar, com a tots els altres. La professora de català em va mirar malament un parell de cops, però no se n'adonava.

I llavors... La felicitat va arribar. Les 16.30!! El final del primer dia. Vaig anar a la meva taquilla i hi vaig deixar tots els llibres que no necessitava. Vaig agafar la meva motxilla i vaig sortir de l'Institut amb un somriure d'orella a orella. Ja s'havia acabat el primer dia. Vaig mirar el panorama, i tothom estava al voltant d'un noi a sobre d'una moto negra, amb tocs platejats i rodes cares. M'encantava. El noi portava uns texans estripats als genolls i una jaqueta de cuir. El seu casc era blanc i el portava posat. S'assemblava molt a l'Òscar, però no, no podia ser ell. M'hi vaig a propar on era tothom, i quan el noi em va veure va saltar de la moto i em va abraçar.

-Òscar?-ell es va treure el casc i si, era ell.-Què fas aquí? No estaves al poble? I la moto? És teva? És xulíssima!-ell va riure.

-Me la va regalar el meu cosí i se suposa que era per a quan cumplís 16, si no és il·legal, però de tant en tant l'utilitzo.-va dir amb el seu somriure que tant havia trobat a faltar en un sol dia.-Ah, i si, estava al poble... Pel matí. Ma mare i jo hem vingut a la ciutat al mig dia, i quan estavem xatejant en realitat ja era aquí... Era una petita sorpresa.-el cor se'm va accelerar d'alegria.

-Em fa molta il·lusió veure't. No saps quant té trobat a faltar en un sol dia, de veritat.

-I jo...

-Òscar!?-vaig sentir que cridava el Borja darrera meu. Es van saludar i després va fer el mateix amb la Paula i el Julen. L'Amaia ja s'havia anat cap a casa.-Sandra... El podries convidar a casa teva, no?-va xiuxiuejar-me el Borja.

-Ah, si, vols venir a casa?-vaig preguntar-li a l'Òscar.

-Si em dius on és podem anar en moto...

-Segur que saps conduïr-la?-vaig preguntar una mica insegura.

-Oi tant! Va, puja.-va dir donant-me un altre casc. Jo me'l vaig posar i vaig pujar.-Tu només agafa't a mi.-jo ho vaig fer ell va arrancar cap a casa meva.

Bé, i fins aquí la història de la meva millor setmana santa. No té res d'important, i tampoc crec que us interessi molt, però, volia explicar-la, així que l'he escrit en forma de llibre.❤️

-Sandra.