-Buff... Quins nervis!! Demà s'acaba el segon trimestre.
-I el dissabte anem al poble. Veurem a l'Hug...-va afegir la Paula.
No estàvem precisament animats. A tots ens havien anat les notes pitjor que esperàvem. Jo, havia tret casi tot Bé, algun Notable i, clar, havia tret Sufi a mates. Estàvem a la sortida de l'Institut. Tothom parlava i sortia de les classes. Cap dels meus amics tenia ganes de parlar. Bé, només el Julen. A ell li donaven igual les notes.
Vaig veure sortir a l'Estela, amb un somriure a la cara impressionant. Ella havia tret les millors notes del curs; tot excel·lent excepte un notable a Educació Física. Però ella tenia avantatge; havia vingut a la meitat del trimestre.
-Com és que esteu tan trists?-el Dídac s'havia acoplat al nostre grup aquelles últimes setmanes.
-Les notes no ens han anat del tot bé...-vaig respondre.
-Heu suspès moltes?
-Una -Borja.
-Dues -Paula.
-Tres -Amaia.
-Totes -Julen.
-I jo cap, però mates pels pèls.
-Bah, no us preocupeu, que ara vénen vacances i us ho passareu genial al vostre poble, no?
El Julen i la Paula es van mirar. Els dos volien veure a l'Hug. El Borja i l'Amaia seguien trists, però sel's formava un petit somrís. I jo, estava feliç. Tots vam riure. El Dídac ens havia traspassat felicitat. Era... Estrany, i pot ser una mica cursi, però la veritat. Ell se'n va anar amb la seva bessona i nosaltres ens vam quedar rient.
Aquella tarda vam anar a casa meva. El dia següent, tots estàvem molt neguitosos.
L'últim dia es va passar volant.
VOUS LISEZ
XOB
Roman pour AdolescentsLa Sandra se'n va a Setmana Santa amb l'Amaia, la Paula, el Julen i el Borja al seu poble. Allà coneixen a l'Òscar, un cregut de primera que sembla que li cau bé a tothom menys a ella. Què passarà entre ells dos? Si ho vols saber, entra en aquesta p...
