XOB

El segon?!

Què acabava de passar? Estava confosa, però a la vegada segura de mi mateixa.
Ja feia una estona que ens havíem separat, i els dos estàvem callats, jo vermella. Ell s'estava rascant la nuca.

-Em sembla que ja han arribat... Fins demà.-va dir amb un fil de veu.

-Sí... Fins demà.-va agafar la jaqueta i va sortir per la porta del jardí, jo vaig pujar a l'habitació i em vaig tirar al llit, amb les sabates posades encara. Vaig sentir com els altres entraven i pujaven a les seves habitacions. La Paula va entrar i em va veure.

-Què et passa? Per què plores?-no em vaig adonar, però estava plorant.

-El Jordi està en coma...-vaig dir trista.

-Què li ha passat?!

-La febre li ha pujat fins 42.-ella es va asseure al seu llit i es va tapar la cara amb les mans.-Diuen que segurament es recuperarà, però estic preocupada, saps?

-Ja... Espero que desperti, però qui sap.-va fer una pausa per a tragar saliva.-Bé, jo volia dir-te una bona notícia, però suposo que no estàs d'humor, oi?-va dir entristida.

-No, no. Tranquil·la, no passa res. Diga-m'ho.

-L'Hug m'ha demanat per sortir!

-I tu li has dit que si, oi?

-Li he dit que m'ho pensaria...-va dir amb un somriure d'orella a orella.

-Per?! Au, corre, vés a dir-li que sí!!-vaig dir obrint-li la porta. Ella va sortir de l'habitació i jo vaig tencar. Em vaig treure les sabates. No sabia si dir-li el que habia passat amb l'Òscar, per una part la Paula era la meva millor amiga, però... En aquell moment va entrar l'Amaia a l'habitació. Vaig pensar que estaria millor dir-li en un altre moment... Em vaig rentar les dents, em vaig pentinar i em vaig posar el pijama. La Paula va entrar dos minuts després.-Com ha anat...?

-Estem sortint oficialment.-em va dir a cau d'orella, somrient.-Per cert, demà anirem a fer una excursió a la muntanya amb l'Òscar, vindràs, oi?-en sentir això se'm va gelar el cos. Quan havien quedat? No, l'Òscar no. No podria mirar-li a la cara... Tenia molts dubtes...-Sandraaa! Vindràs?

-Eh... Clar, clar. Bona nit.-vaig dir apagant el llum perquè no se'm veiés la cara, que ara era vermella.

···

-Sandra... T'estan trucant. Qui truca tan d'hora, joder?!-va cridar la Paula despertant-me. Jo vaig agafar el meu mòvil. Era el Jordi!!

-Jordi!?

-Peque! Quin ensurt, eh?-va dir rient-se.

-No fa gràcia!! Em vaig espantar molt... Però, què et va passar? Em tenies molt preocupada... Vaig plorar per tu!

-Va, que no era per tant... La febre em va pujar, em vaig desmaiar i vaig quedar en coma. He despertat fa uns deu minuts. La Emma ja no està malalta, i jo ara només tinc 38.

-M'alegro...-vaig badallar.

-Perdó... M'hauria d'haver adonat. És molt d'hora, encara. Ja parlarem més tard.

-D'acord... T'estimo.

-I jo.

-Ha despertat?!-em va preguntar la Paula saltant del llit.

-Sí... Ara només té 38 de febre, d'aquí poc es curarà, segur. Bé, no sé tu, però són les 7:30 i jo vull seguir dormint.