Ja haviem tornat a la casa i ja haviem dinat. L'Òscar s'havia anat a casa seva, per sort.
Jo estava pensant en la Paula, que havia estat rara des que va anar al bar. El Borja i el Marcos estaven a la seva habitació, l'Hug i el Julen a la piscina i l'Amaia i el Diego havien anat a comprar amb els pares. Així que, només quedàvem la Paula i jo a soles, vaig aprofitar per a preguntar.-Què et passa? Estàs una mica rara des d'ahir a la nit...
-Bueno... Em vaig sentir una mica rara anant a "una discoteca", saps?
-Sí, però estàs com... Més animada, menys tímida. Va passar algo amb l'Hug...?
-No... Bé, veure'l tant animat i tal em va fer pensar que potser havia de semblar-me a ell per a agradar-li...
Jo anava a respondre quan, de sobte, l'Hug i el Julen van sortir de la piscina. Estava una mica cansada, així que vaig anar a la habitació. Em vaig tapar amb les mantes i em vaig quedar dormida a l'instant. Estava somiant quan vaig sentir una veu que deia:
-Sandra... És hora de sopar, Sandra...-vaig obrir els ulls i era el Marcos. Vaig somriure i li vaig dir:
-Deixa'm dormir!!
-És hora de sopar.
-Què?! Ja?! Però si quan m'he anat a dormir eren les quatre...
-Sí... I ara són les vuit i mitja.
-Buff... Quin pal.-Vam sortir de la habitació i vam sentar-nos al sofà.
-Bon dia!!- em va dir el Borja, tots van riure.
-Avui aneu al bar?- vaig dir ignorant-lo.
-Sí, tu t'hi animes?
-Crec que em tornaré a quedar sola.
-Va!! T'ho passaràs molt bé!- em va dir l'Hug.
-No, de veritat, crec que passo.
-Tú mateixa.-em va dir el Borja.
-Tú no beguis, eh?
-Intentaré controlar-me...-va dir rient.
-Sopem?- va preguntar el Julen amb cara de gana.-vam anar al menjador i vam sopar pasta, que havien comprat el Diego i l'Amaia amb els pares.
-Què heu fet mentres jo dormia?-vaig preguntar.
-Hem anat al riu.-em va dir l'Hug.
-Llavors he estat dormint sola tota la estona?
-Sí... -va dir el Borja.
-Mmmm... Això està boníssim, de què és?-va preguntar l'Hug mirant el seu plat de pasta.
-És de carn de porc i espinacs.-van dir el Diego i l'Amaia a la vegada. Tothom va fer cara de fàstic.
-Ja no tinc molta gana...-va dir l'Hug apartant el plat.
-Ni jo...-vam dir tots i el vam imitar.
Després de "sopar", vam reunir-nos a una taula del jardí, que hi havia al costat de la piscina. Ens vam quedar parlant i rient fins les deu i mitja, que ells van anar cap al bar.
-No tardeu molt eh?-vaig avisar.
-Tardarem el que volguem, si t'avorreixes vine.-em va tallar la Paula.
Ells se'n van anar i jo vaig anar a la sala de videojocs, era l'únic lloc on encara no havia estat. Era una habitació normal, amb dos sofàs i una pantalla força gran. Vaig engegar la play i jugava fatal, però em reia sola de totes formes. Estava acabant una partida quan, de sobte, algú va trucar a la porta. Vaig posar la partida en pausa i vaig anar a obrir. Era el maleït Òscar.
-Et vaig dir que no calia que vinguessis.
-Ja, però al veure entrar als teus amics al bar sense tu m'has fet pena.-va dir encara fora de la casa.
-Doncs no cal que et molestis, estic bé.- i vaig començar a tancar la porta, però ell la va aguantar.
-Si us plau...
-No cal.
-No molestaré, t'ho juro.
-D'acord, et deixo entrar, però no em toquis els nassos, si?-Ell va assentir i va caminar fins el sofà. Es va treure la jaqueta i es va asseure.
-Què feies?
-Llegir.-vaig mentir.
Ell va sospirar i va encendre la tele. Em vaig sentar a l'altre punta del sofà i vam veure una sèrie cutre que feia molta gràcia. Quan es va acabar, em vaig adonar que estàvem sentats al costat, així que em vaig aixecar i li vaig dir que ja era molt tard i que s'anés.
-No penso anarme'n. M'aniré quan ells vinguin.
-Doncs ja pots esperar...
-No m'importa.- va dir ensenyant el seu somriure tan brillant.-El Marcos em va dir que hi havia piscina, no?
-Sí. Està al jardí. -li vaig ensenyar la piscina, es va treure les sabates i va començar a mullar-se els peus.
-Què fas?
-Refrescar-me.
-Tenim una dutxa, saps?-em va mirar i va dir, força sèrio:
-Ets una mica amargada no?
-Perdona?
-Home... No vols anar al bar, no t'agrada divertir-te...
-Sí que m'agrada divertir-me, però amb tu no.-es va quedar amb la boca ben oberta, però va reaccionar ràpid i em va tirar aigua de la piscina. Jo també vaig reaccionar i ens vam començar a tirar aigua mutuament. Quan ja ens vam cansar, li vaig donar una tovallola i ens vam secar. Va ser molt divertit.
-Són les dotze i els teus amics encara no han vingut...-va dir queixant-se.
-Et pots anar, si vols.-ell va negar amb el cap.
-Teniu videojocs o algo?
-Sí, una sala de vidojocs.-li vaig ensenyar la sala i va veure que hi havia una partida pausada. Em vaig posar vermella.
-Estaves llegint, eh??- va agafar dos mandos i em va donar un. Vam acabar la partida que jo havia pausat i en vam fer moltes més. Era molt bo jugant, tot el contari a mi. Vam estar jugant fins la una i mitja, jo estava molt cansada, però intentava seguir desperta, tot i així que em vaig acabar dormint.
La llum del sol em va despertar. No estava a la habitació. Em va estranyar. Estava a un sofà, a la sala de videojocs. Estava estirada al costat de... L'Òscar? Vaig recordar tota la nit i ho vaig entendre, però per què ell no s'havia anat?
Em vaig començar a moure i el vaig despertar.-Bon dia...- va dir mirant-me, somrient.
-Per què no te'n vas anar?!
-Et vaig dir que em quedaria amb tu fins que vinguessin, però jo també em vaig adormir.
-Quina hora és?
-Les onze i mitja.
Ens vam aixecar i vam sortir de l'habitació, tots estaven desperts i m'estaven mirant amb un somriure trapella a la cara, però jo no els hi vaig fer cas. L'Òscar i jo vam esmorzar, i després ell se'n va anar.
-Què tal ahir??- em va preguntar el Diego arquejant les celles.
-No t'emocionis perquè no va passar res.
-Sandra, la piscina té menys aigua que quan ens vam anar i us hem trobat als dos dormint al mateix sofà. Què va passar?
-Doncs estava llegint-(mentida)-quan va sonar el timbre. Era l'Òscar i li vaig dir que s'anés, però ell va insistir i al final el vaig deixar entrar. Vam veure una merda de sèrie a la tele, després li vaig ensenyar la piscina i em va començar a tirar aigua, així que jo també li vaig tirar. Després, vam anar a la sala de videojocs i vam estar jugant una estona fins que ens vam dormir.
-Com li moles eh?- va dir el Borja. Jo el vaig ignorar i em vaig anar a dutxar.
YOU ARE READING
XOB
Teen FictionLa Sandra se'n va a Setmana Santa amb l'Amaia, la Paula, el Julen i el Borja al seu poble. Allà coneixen a l'Òscar, un cregut de primera que sembla que li cau bé a tothom menys a ella. Què passarà entre ells dos? Si ho vols saber, entra en aquesta p...