XOB

No estic sola

Després de dutxar-me, el Borja i jo vam anar a veure als nostres pares, ja que feia molt que no els vèiem. Vam trucar a la porta i ens va obrir el meu pare.

-Home! Ja era hora no??-Vam riure i vam entrar. La mare del Borja estava cuinant i la meva mare estava a l'ordinador fent alguna cosa de treball.

-Ens hauríeu de veure més sovint, no us penseu que sou lliures i que podeu passar de nosaltres.- ens va dir la mare del Borja.

-Vale mama...

-Què heu fet aquests dos dies?

-Bé... Lo de sempre; de vegades anem al riu, al bosc...-vaig explicar.

-I per les nits heu sortit?- ens va preguntar mon pare. El Borja i jo ens vam mirar. Jo no tenia res a amagar, però ell sí... Abans de que ho notessin, vaig respondre:

-Hem sortit amb les bicis a la plaça, com cada any.

-Està bé. És que aquest any el bar per les nits és per majors de 14, i no us volem allà, d'acord?-els dos vam assentir. Vam estar una estona més parlant i menjant fins que se'ns va fer tard i vam tornar a la nostra casa.

-Què tal?-ens va preguntar el Diego.

-Hem hagut de dir que per les nits anem a la plaça...-va respondre.

-Tothom està a la piscina, veniu?-vam assentir. Cadascú es va posar el banyador i vam anar cap allà.

-Ja era hora... Són les cinc!!-em va dir la Paula.

-Entre patates i croquetes hem estat quatre hores...-vaig dir i tothom va riure.

Vam estar una estoneta més "xapoteando", vam sortir de la piscina i ens vam vestir. L'Amaia es va quedar dormint a la nostra habitació i la Paula i jo vam baixar al saló. Allà estaven l'Hug, el Borja, el Marcos i el Julen.

-I el Diego?- va preguntar la Paula.

-Dormint.-li va respondre l'Hug somrient. Ella es va posar nerviosa i jo la vaig intentar tranquilitzar dissimuladament.

Vam encendre la tele i vam acabar veient la sèrie cutre que havia vist fa poc amb l'Òscar. A les sis el Diego i l'Amaia ja s'havien despertat, així que vam berenar i després vam anar al camp del riu. Aquell lloc sempre està ple de merda de vaca, sembla un camp de mines. Vam estar mullant-nos amb l'aigua del riu i fent fotos per penjar-les a Instagram fins que es va fer de nit, que vam tornar a la casa. Tots van sopar excepte jo, que no tenia gana. Després de sopar l'Amaia se'n va anar a dormir un altre cop no sé per què. Estava rara. Bé, ella era rara.

-Avui jo tampoc aniré al bar, no estaràs sola.-em va dir el Marcos. Jo vaig somriure.

-Doncs potser ve l'Òscar.-vaig dir amb cara de fàstic.

-Va, li moles, dona-li una opurtunitat...

-Ei! Nosaltres anem al bar, si?- ens va anunciar el Borja. El Marcos i jo vam assentir i els vam despedir. Per un dia no estaria sola, em vaig alegrar bastant.

-Com és que l'Amaia s'ha anat a dormir tan d'hora?-em va preguntar, com si jo ho sapigués.

-No ho sé... Últimament està més callada del normal.

-Pregunta-li que li passa.

-Nah. Tampoc és que em preocupi per ella.-i els dos vam riure.

-I l'Òscar?-em va preguntar.

-Què li passa?

-No et mola?

-És massa cregut.-vaig dir tallant-li el rollo.