XOB

Emocions variades.

L'endemà, estava anant cap a l'Institut quan em vaig trobar a l'Àngel, un nen que fa futbol amb el Borja. Ell és molt impacient i creiem que té una mica d'hiperactivitat.

-Hola Sandra! Saps què?-va dir molt accelerat i feliç.

-Què?

-Només queden tres setmanes per Pascua!-i tenia raó! No m'havia donat compte. Ja quedava menys per anar al poble amb els meus amics!

-És veritat!-vaig respondre amb entusiasme.

Ja estàvem arribant a l'Institut, així que em vaig separar d'ell i me'n vaig anar amb el Julen i la Paula. Els altres encara no havien arribat.

-Ei! Quan anava cap aquí, m'he trobat a l'Àngel, i m'ha dit que només queden tres setmanes per a que s'acabi el segon trimestre.-van trigar una mica a respondre.

-És veritat! I ja podrem anar al poble!!! Ja veurem a l'Hug! Per fi!!-va dir el Julen. Us explico: L'Hug és un dels millors amics del Julen; ell també està boig, potser més. Va a una acadèmia de ciclistes, perquè li encanta anar amb bici i fer piruetes i aquestes coses.

-Em sembla que no li hauries d'haver dit, ara només pensarà en veure a l'Hug, i jo també...-em va dir la Paula a cau d'orella (a la Paula li agradava l'Hug des que tenia consciencia).

Aleshores va sonar el timbre i vam pujar cap a classe. El Didac i l'Estela estaven parlant amb la professora de Socials, per veure si ens donava l'examen corretgit.

-Bé nois, què vam fer l'últim dia?-va preguntar, amb molts ànims per a fer classe.

-Vam estudiar els agents geològics externs que modifiquen el relleu.-vam dir tots a l'unison.

-Ah! Si! Bé, això m'és igual perquè avui us repartiré els exàmens que vam fer. Ha anat fatal, i, per això hem de fer la correcció.-va anar cridant-nos a mesura que apareixien els nostres exàmens, i anava dient a cadascú com li havia anat (en privat).

-Sandra.-em va cridar.-vaig anar cap allà i em va dir:

-Molt bé, estic molt contenta.-vaig mirar l'Examen i vaig treure un 8'8. A mi no em semblava tan bona nota com havia dit ella.

-Què has tret? -va preguntar-me la Paula.

-Un 8'8. I tu?

-QUÈ?! Un 8'8? Però si tothom ha suspès, o hem aprovat pels pèls!-em vaig sorprendre molt. Al cap i a la fi, semblava que la meva nota era de les millors.

-I ara, només em falta un examen per repartir, la millor nota de la classe i del curs. -Algú havia tret millor nota que jo? La intriga em matava.- Estela, si us plau, vine. Un 9'4.

Tothom es va posar a aplaudir-la excepte jo. Vaig mirar a la Paula i ella tampoc estava aplaudint... Mentre l'Estela agafava l'examen, feia un somriure de superioritat. Jo ja tenia clar que era una idiota.
A l'hora del pati vam estar parlant sobre que faltava molt poc per anar al poble i per veure als nostres amics.

-Doncs jo no tinc moltes ganes d'anar al poble.-va dir en Borja encongint-se d'hombros.

-PER?!-vam preguntar tots a la vegada.

-Allà no hi ha cap camp de futbol, i sempre fem el mateix.-tenia raó, però que importava? A més, podia jugar a futbol pels carrers, o a la plaça.

-Hola nois, què tal us ha anat l'examen?-ens va preguntar l'Estela.

-Jo he tret un 3. -Amaia.

-Jo un 1'5. -Julen.

-Jo un 6'4. -Borja.

-Jo un 5'9. -Paula

-I jo un 8'8.

-Bé, bé. -I va arquejar una cella amb superioritat... Estava a punt d'explotar d'ira.