Petites històries

perfecte.

Demà, demà vull ser perfecta per tu.
No vull ser ni molt llesta ni molt tonta.
Ni molt atrevida ni molt vergonyosa.
Ni molt xerrapeta ni molt callada.
Ni molt provocativa ni molt santa.
Simplament, per un dia, vull semblar perfecte.

No vull dir coses quan no toquen, fer coses quan no toquen, ni agafar confiances que no toquen

I perquè vull ser perfecte si jo sóc perfectament imperfecta?

Dons perquè després de demà res ja importarà. Mai més et diré res que no sigui inevitable, i mai et tocaré més de l'inevitable. No et puc jurar no mirar-te més de l'inevitable, perquè se a ciència certa que això no ho controlaré.

Però després de demà, l'objectiu serà oblidar-te. Decisió que vaig decidir fa uns dies, i que porto repetin-me cada segon des de llavors.
Potser tardo hores, dies, mesos, potser tardo anys. Però és el meu objectiu.
I ara, juro davant de tots el que llegeixin aquestes línies, que si no ho compleixo, em pintare tot el cabell de lila.

Només haig de ser perfecte durant un dia, després, tot haurà acabat.