Tots estem dins una bombolla.
De petits tenim els pares que ens la protegeixen perquè no es foredi per cap banda.
Però arriba un moment que s'aparten, i a poc a poc, potser són insults, morts, guerres, amor... Però la bombolla es va obrint, desinflant o directament explota de cop.
Jo fa anys que em trobo en aquest moment. A vegades penso que la meva bombolla ha estat abatuda per mil milers de missils, però jo des de dins torno a tancar el forat, cada cop és més difícil, però sóc tossuda.
Se que tot això pot sonar com una tonteria, però això és l'adolescència, i així és com l'interpreto.
Tinc inseguretats, pors, i vull tornar enrere, però també hi ha una extranya força que m'estira cao enfora, i sembla ser cada cop més forta i persistent. Deu ser tant tossuda com jo.
No vull sortir de la bombolla, no vull.
Però en el fons, molt molt molt molt i molt en el fons se que haig de sortir, encara que no hi pugui tornar a entrar mai més.
YOU ARE READING
Petites històries
Short StoryPetites històries inspirades en la meva vida, la meva fantasia i els meus sentiments (en podeu trobar algun amb castellà)
